Seminari Pontifici de Tarragona
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici de biblioteca  | ||||||
| Arquitecte | August Font i Carreras | ||||||
| Construcció | XIX (1883) | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | Pg. Arqueològic - c/ Sant Pau. Tarragona | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12476 | ||||||
| |||||||
.jpg)
Seminari Pontifici de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. És un edifici emblemàtic de la Part Alta de la ciutat tant per la arquitectural composició com també per la memòria social i educativa. És un dels edificis més destacats del neomedievalisme de la ciutat. Conserva bona part del disseny i del mobiliari originaris. La zona dels patis donen a les muralles i cal destacar també la perfecta integració de la capella de Sant Pau a una banda del claustre.[1]
Descripció
[modifica]El portal i les finestres d'estil neogòtic es van construir amb carreus. Tot el frontis en el qual es desenvolupa el gust ogival, té detalls d'escultura de remarcable mèrit. Un elegant i preciós atri constitueix la planta baixa. Formós saló d'actes al primer pis i severa escala que condueix a la capella, és una obra mestra de l'arquitectura neogòtica. És notòria la terminació de l'edifici mitjançant una composició rítmica en les alternances entre els buits i la clau de paret.[2]
El Seminari està aïllat tot i que unes parts s'han adossat a la muralla. Consta de planta baixa i quatre pisos. La planta està formada per dos claustres i en la part central sobresurt l'església. La coberta de l'església és en forma de volta.[1]
La façana està organitzada de manera simètrica. L'alçat defineix tres línies verticals. A la part central l'entrada coronada amb tres finestres i un petit frontó i als costats dues torres que sobresurten en altura.[1]
Existeix una certa jerarquització en el tractament dels buits (finestres geminades al llarg de tota la façana a excepció de l'últim pis). Al pis superior (dormitoris) s'ha disposat a manera de galeria. El desenvolupament de les parets laterals és molt semblant tot i que s'ha prescindit de la construcció amb pedra de carreu.[1]
El disseny respon molt bé a les necessitats d'un edifici destinat a l'ensenyament, especialment en el tractament de les finestres, que permeten una ventilació perfecta per la part superior.[1]
El nou edifici s'aixecà amb els millors materials constructius de la zona: Per a la façana s'empra pedra de carreu tot i que a l'interior s'ha emprat paredat, totxo i ceràmica. Destaca el cromatisme de la coberta en la qual s'han disposat teules vidrades.[1]
El Seminari Pontifici, al costat nord és sobre la muralla romana, i fins i tot hi ha estances que en colonitzen l'interior, com es pot veure en la Biblioteca, actual sala d'actes i llibreria. A més la muralla es pot veure tant al pati d'aparcament com en els patis interiors.[1]
Història
[modifica]El primer seminari fou creat quan el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta (segle xvi) era arquebisbe de Tarragona. Era a la Rambla Vella entre els carrers de l'Hospital i de Sant Francesc.[2] L'expropiació d'aquest antic edifici havia deixat la ciutat sense centre de formació per a sacerdots.[1]
La construcció del nou Seminari Pontifici fou obra de l'arquebisbe Vilamitjana. El 1883, August Font presentà a les autoritats eclesiàstiques un modern edifici que ocupava quasi per complet el projectat carrer de Sant Pau. A l'interior es conservava en un dels angles d'un claustre la capella de Sant Pau, la qual fou restaurada i s'alterà el tipus de coberta. El projecte fou executat íntegrament, fins i tot el mobiliari i la decoració interior.[1] Hi participaren molts escultors entre els quals destaquen Fèlix Ferrer i Josep Cabré i Alentorn.[2]
La torre de l'edifici és un observatori astronòmic.[2]
El seminari té una biblioteca especialitzada en obres religioses amb uns 50.000 llibres.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Seminari Pontifici». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I.Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.253-255. Ajuntament de Tarragona, 01-01-2011. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Seminari Pontifici de Tarragona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].