Vés al contingut

Sempervivum zeleborii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSempervivum zeleborii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaCrassulaceae
TribuSemperviveae
GènereSempervivum
EspècieSempervivum zeleborii Modifica el valor a Wikidata
Schott, 1857

Sempervivum zeleborii és una espècie de planta amb flors de la família de les crassulàcies (Crassulaceae) del gènere Sempervivum.

Descripció

[modifica]

Sempervivum zeleborii creix creix com una roseta curta, vellosa, gairebé esfèrica, amb un diàmetre de 3 a 5 cm i forma estolons curts. Les fulles són allargades, obovades, curtes i de punta petita de color verd grisenc. El limbe foliar fa uns 20 mm de llarg i uns 8 mm d'amplada.

Les tiges florals fan una llargada de 10 a 15 cm. Tenen entre 12 a 14 flors amb un diàmetre d'uns 2,5 cm. Els seus pètals són ovats a ovat-lanceolats. Els sèpals són de color groc brillant i de color lila a la seva base. Tenen uns 9 mm de llarg i 1,5 mm d'amplada. Els estams són morats, les anteres són grogues. Els nectaris estan retallats o tallats, una mica estesos, fan menys de 0,2 mm.

El nombre de cromosomes és de .

Distribució i hàbitat

[modifica]

Sempervivum zeleborii està molt estès a Sèrbia, a Kosovo, a Bòsnia-Hercegovina, al nord de Grècia, a Bulgària, a Ucraïna i a l'oest de Romania en llocs secs de les muntanyes.[1]

En el seu hàbitat creix en prats temperats i submediterranis, vegetació d'alta muntanya, penya-segats, roques, parets, barrancs i còdols.[2]

Taxonomia

[modifica]

Sempervivum zeleborii va ser descrita per Heinrich Wilhelm Schott i publicat a Oesterr. Bot. Wochenbl. 7: 245, a l'any 1857.[3][4]

Etimologia

Sempervivum: nom compost per a dues paraules llatines Semper ("sempre") i vivus ("vivent").[5] Són Sempervivum a causa de ser plantes perennes que mantenen les fulles a l'hivern, i ser força resistents a condicions dificultoses de creixement.

zeleborii: epítet atorgat en honor del zoòleg austríac Johann Zelebor.[6]

Referències

[modifica]
  1. Marhold, K. «Sempervivum zeleborii» (en anglès). Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity, 2011. [Consulta: 3 octubre 2023].
  2. «Sempervivum ruthenicum Schnittsp. & C.B. Lehm.» (en anglès). Flora of Greece web - Vascular Plants of Greece An annotated Checklist. [Consulta: 3 octubre 2023].
  3. «Sempervivum zeleborii». Royal Botanic Gardens Kew - Plants of the World Online. [Consulta: 3 octubre 2023].
  4. «Pflanzenskizzen». A: Österreichisches botanisches Wochenblatt (en alemany). 7, 1857 pàgines=245–246. DOI 10.1007/BF02073364. 
  5. «Dictionary of Botanical Epithets | secundiflorus - sensibilis», 2019. [Consulta: 1r octubre 2023].
  6. Eggli, Urs; Newton, Leonard E. Etymological Dictionary of Succulent Plant Names (en anglès). Berlín/Heidelberg: Springer, 2010. ISBN 978-3-642-05597-3. 

Bibliografia

[modifica]
  • Hart, Henk ’t; Bleij, Bert; Zonneveld, Ben. Urs Eggli. Sempervivum altum (en alemany). Stuttgart: Eugen Ulmer, 2003, p. 365. ISBN 3-8001-3998-7. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Fotos de Sempervivum zeleborii