Sensui
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Salàs de Pallars | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 718,3 m | |||
| Codi INE | 25190000200 | |||
| Codi IDESCAT | 2519020002200 | |||
Sensui, o Censui, segons Joan Coromines, és un poble del terme municipal de Salàs de Pallars, al nord de la vila. L'any 2007 tenia quatre habitants en una sola família, que hi mena una granja de porcs. La resta del poble és abandonat i en ruïnes; només es conserva dempeus, del poble vell, l'església.
El poble es troba 2,3 km al nord, en línia recta, de Salàs de Pallars, i és accessible per una carretera local asfaltada que hi mena en menys de 4 quilòmetres de recorregut. És la carretera que també mena a Rivert i, a través d'un desviament, a Santa Engràcia.
Etimologia
[modifica]Segons Joan Coromines (op. cit.), Censui procedeix d'una forma bascoide: çintçur-be (sota la gorja), en al·lusió al curs, molt engorjat, del torrent de Censui. Com es veu, Coromines es decanta per la grafia del nom del poble amb C-.
Història
[modifica]Havia tingut ajuntament propi entre el 1812 i el febrer del 1843. Fou creat a ran del desplegament de la Constitució de Cadis, i suprimit i agregat a Salàs de Pallars el febrer del 1843 pel fet de no arribar als 30 veïns (caps de família) necessaris per poder mantenir l'ajuntament propi, segons les lleis municipals promulgades aquell any.
El poble és esmentat des del 994, igual que Salàs de Pallars, i el 1553 tenia 18 focs (uns 90 habitants). Tanmateix, al llarg de la història no ha passat mai d'una vintena d'habitants. El 1960 encara hi havia 12 habitants, que el 1970 havien desaparegut del poble, el qual oficialment era despoblat. En l'actualitat torna a haver-hi 4 habitants, com ja ha quedat dit.
Havia pertangut al monestir de Sant Genís de Bellera, i després, com tot el patrimoni d'aquest monestir, al de Santa Maria de Lavaix.
Pascual Madoz parla de Centuy ó Censuy en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Diu que és en un lloc alt, perfectament ventilat i amb clima saludable. Tenia 4 cases s'un sol pis i aspecte miserable, i una capella amb un cementiri petit. El terreny és aspre, trencat i, en general, muntanyós i de mala qualitat. Hi ha 56 jornals de terra de conreu. No té boscos amb arbres per a fusta de construcció, però sí per a treure'n llenya. S'hi produïa blat, oli i poc vi, i dolent. La principal collita és d'oli. Hi ha ovelles i cabres, dues parelles de bous per a llaurar i 5 ases. Formaven la seva població 3 veïns (caps de casa) i 16 ànimes (habitants).
Presideix l'antic nucli de Sensui la seva església, romànica, Santa Bàrbara de Sensui.
Bibliografia
[modifica]- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sensui". Dins Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
- COROMINES, Joan. "Censui, torrent de". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II A-Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256889-X
- MADOZ, Pascual. "Centuy ó Censuy". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs
[modifica]