Sento Llobell
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Vicent Josep Llobell Bisbal 8 desembre 1953 (71 anys) València |
Altres noms | Sento |
Residència | Sagunt |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles |
Activitat | |
Ocupació | autor de còmic, il·lustrador |
Moviment | Nova Escola Valenciana |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Vicent Josep Llobell Bisbal, conegut com a Sento (València, 8 de desembre de 1953), és un historietista i il·lustrador valencià.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Belles Arts (1978), va ser professor d'Anatomia a la Facultat de Belles Arts de València. Però va canviar les aules pel còmic, publicant en revistes com Cairo, El Víbora, Bésame Mucho, Madriz o TBO. Els seus còmics i il·lustracions també s'han publicat en mitjans com el Pequeño País, El Temps, El Independiente, El Jueves o Efe Eme.
Ha treballat en diferents camps artístics, fent incursions en la il·lustració publicitària i fins i tot en el disseny innovador de falles, fent tàndem amb Manolo Martín per a la realització de les falles de la Plaça del País Valencià (actualment Ajuntament) de València dels anys 1986 i 1987,[1] i amb el fill d'este per a les falles de Na Jordana de 2006 (on Manolo Martín pare col·laborà) i 2011. El tàndem Martín-Llobell també va ser responsable del disseny de la ludo-estàtua gegant del Parc Gulliver que reposa al Jardí del Túria de València. Sento es va internar en l'animació amb La leyenda de la Meloseta.
Valoració crítica
[modifica]La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat Boom del còmic adult a Espanya, l'adscriu a la Nova Escola Valenciana al costat de Mique Beltrán, Xavier Mariscal, Micharmut, i Daniel Torres.[2] Jesús Cuadrado, per la seua banda, destaca la seua "tècnica anatomista".[3]
Obra
[modifica]Àlbums
[modifica]- Valentín. Ajuntament de València, 1981.
- Romance. Arrebato, 1981.
- Velvet Nights. Norma Editorial, 1985.
- Tirant lo blanc còmic amb texts de Jaume Fuster i Guillemó, 1987
- El Laboratori del Dr Arnau. Generalitat Valenciana, 1989.
- Cazando millonarios. Complot, 1990.
- Noves Aventures d'en Tirant. Generalitat Valenciana, 1991.
- Les Aventures del Cavaller Tirant. 4 vols. 3 i 4 Ed., 1992.
- Historieta del Camp de Morvedre. Caixa d'estalvis de Sagunt, 1992.
- Tritón (Historia del Puerto Autónomo de Valencia). 1999.
- El cartero audaz. Edicions de Ponent, 2003.
Llibres Il·lustrats
[modifica]- Ruinas. Edicions de Ponent, 1995.
- El jardí secret. Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 1997. Alzira.
- Viaje a Bosnia. Autoedició, 2000.
- Però, per què no?. Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2006.
Animació
[modifica]- La leyenda de Meloseta. Produïda per Metrópolis. Madrid, 1991. Curt de dibuixos animats.
Obres corpòries
[modifica]- Una estoreta velleta (falla). "Plaça del País Valencià", 1986.
- Perquè el foc només siga un espill (falla). "Plaça del País Valencià", 1987.[4]
- Parc Gulliver (escultura lúdica). Ajuntament de València, 1990.
- Carme, t'estime (falla). "Falla de Na Jordana", 2006.
- Ens vorem a l'infern (falla). "Falla de Na Jordana", 2011.
Galeria
[modifica]-
El monument de Na Jordana de 2011 va ser el segon que Sento va dissenyar per a esta falla. Va obtenir el tercer premi en Enginy i Gràcia.
-
Ninot en homenatge a Manolo Martín López, al monument de Na Jordana de 2011. Sento i Martín van portar endavant molts projectes junts. El monument va ser realitzat conjuntament pel mateix Sento amb Manuel Martín Huguet, fill de l'artista recentment desaparegut.
-
Manel Gimeno entrevista a Sento Llobell en la presentació de "un Médico Novato" a Futurama, el 11-12-13.
-
Entrevista amb Sento a La Represa, 2017.
Referències
[modifica]- ↑ Polémica falla el 1987 a distrito fallas. (castellà)
- ↑ Lladó, Francesca, en Los Comics de la Transición, pp. 109-104, Col·lecció Viñetas nº 3, de Edicions Glénat, 2001. ISBN 84-8449-108-0. (castellà)
- ↑ Cuadrado, Jesús en "Década tras década, hasta el desplome final", presentació en el catàleg Certamen de Cómic Injuve de 1998, Madrid, 10/1998. (castellà)
- ↑ Para que el fuego solo sea un espejo article de Manuel Vicent per al llibret de la falla municipal (situada la plaça llavors anomenada "del País Valencià" i actualment coneguda com "de l'Ajuntament") (castellà)
Fonts bibliogràfiques
[modifica]- Diccionario de uso de la historieta española (1873-1996). Jesús Cuadrado. Compañía Literaria, S.L. Madrid 1997.
- Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso (1873-2000). Jesús Cuadrado. Ediciones Sinsentido / Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid 2001.