Senyoria de Frísia
La Senyoria de Frísia (frisó: Hearlikheid Fryslân) va ser una jurisdicció feudal als Països Baixos. Es va formar el 1524, quan l'emperador Carles V va dominar Frísia.
Evolució històrica
[modifica]El 1515, Carles, en aquell moment duc de Borgonya, va comprar al duc Jordi de Saxònia la possessió de Frísia amb la qual cosa va obtenir el control de només tres ciutats: Ljouwert, Harlingen i Franeker.
El 1523, l'exèrcit dels Habsburg, comandat per Georg Schenck van Toutenburg va foragitar de Frísia les forces del comte de Gueldre i va derrotar els rebels frisons. El territori va passar a formar part de les Disset Províncies i Van Toutenburg es va convertir en Stadhouder.
Frísia va ser heretada per Felip II de Castella amb la resta dels Països Baixos, el 1556, quan Carles V va abdicar. El 1566, Frísia es va unir a la rebel·lió contra el domini espanyol. El 1580, Frísia es va convertir en la cinquena Senyoria que s'uní a la Unió d'Utrecht dels rebels. A partir de llavors, els Stadhouders foren membres de la Casa d'Orange-Nassau.
Amb la Pau de Westfàlia de 1648, Frísia es va convertir en un membre de ple dret de la República de les Set Províncies Unides i amb la creació de la República de Batàvia el 1795, la senyoria de Frísia va ésser abolida.
Stadhouders de Frísia
[modifica]- Floris van Egmond, Comte de Buren, 1515-1518
- Willem van Roggendorff, 1518-1521
- Georg Schenck van Toutenburg, 1521-1540
- Maximiliaan van Egmond, Comte de Buren, 1540-1548
- Jean de Ligne, Comte d'Arenberg, 1549-1568
- Charles de Brimeu, Comte de Megen, 1568-1572
- Gillis van Berlaymont, Senyor d'Hierges, 1572-1574
- Gaspar de Robles, 1574-1576 (segons algunes fonts, 1572-1576)
- George van Lalaing, Comte Rennenberg, 1576-1581 (deposat el 1580)
Per a Espanya:
- Francisco Verdugo, 1581-1594 (demandant)
Per Nassau:
- Guillem I d'Orange-Nassau, 1580-1584
- Guillem Lluís, 1584-1620
- Ernest Casimir, 1620-1632
- Enric Casimir I, 1632-1640
- Guillem Frederic, 1640-1664
- Enric Casimir II, 1664-1696
- Joan Guillem d'Orange-Nassau, 1696-1711
- Guillem IV d'Orange, 1711-1747 (que posteriorment es convertiria en Stadhouder hereditari per a totes les províncies)