Seqüència de Recamán
En matemàtiques, la seqüència de Recamán és una seqüència d'enters definida per una relació de recurrència, és a dir, cada element és definit sobre la base dels elements anteriors de la seqüència mitjançant recursivitat. Va ser descrita pel matemàtic colombià Bernardo Recamán Santos, i el matemàtic Neil Sloane (creador de la On-Line Encyclopedia of Integer Sequences, OEIS), li va posar aquest nom en honor seu.[1]
Neil Sloane també va conjecturar que cada nombre enter apareix a la seqüència almenys una vegada, però no ha estat demostrat.[2]
Definició
[modifica]El valor inicial de la seqüència és 0. A partir d'aquest, la seqüència és definida de la següènt manera:
Degut a aquesta fórmula definitòria, la seqüència satisfà dues propietats:
La seqüència de Recamán no és una permutació dels nombres enters, ja que alguns nombres apareixen més d'una vegada a la seqüència.[1]
Variants
[modifica]La seqüència de Recamán ha estat la base d'un grup extens de seqüències similars, algunes d'elles amb propietats addicionals interessants.
Versió amb constant definida
[modifica]
on és un valor constant. El resultat és molt similar a la seqüència original.
Transformació iterativa
[modifica]
on és el primer nombre major o igual a 0 al qual encara no ha aparegut.
La part interessant d'aquesta variant és que després permet afegir una variable addicional amb el qual obtenim un altre subgrup de variants. La variable té un valor inicial de 1 i augmenta en el primer cas, o en el segon:
Transformació permutativa
[modifica]
El valor inicial de és 1, i es reinicia per cada nova a definir. Per cada iteració (transformar i repetir), augmenta 1 i es torna a provar, fins que finalment es pot definir .
Aquesta versió s'anomena permutativa perquè no pot contenir valors repetits, i si es demostrés que tots els valors hi surten això implicaria que és una forma de reordenar tots els valors enters, i per tant es tracta d'una permutació.[1]
Combinació amb altres funcions
[modifica]
On és una funció descrita, per exemple el quadrat o l'n-èssim nombre primer .
Per la funció també s'ha utilitzat la successió de Fibonacci, però en aquest cas cal considerar no només el valor anterior en la seqüència sinó el dos anteriors.
Versió amb paritat acumulativa
[modifica]En aquest cas es fa un plantejament bastant diferent, similar al de la successió de Fibonacci amb component atzarós on es defineix la paritat en cada cas segons algun altre factor, probabilitat o funció:
on la paritat en cada cas es defineix:
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sloane, N. J. A. "My Favorite Integer Sequences." In Sequences and Their Applications (Proceedings of SETA '98) (Ed. C. Ding, T. Helleseth, and H. Niederreiter). London: Springer-Verlag, pp. 103-130, 1999.
- ↑ Guy, R. K. and Nowakowski, R. J. "Monthly Unsolved Problems, 1696-1995." Amer. Math. Monthly 102, 921-926, 1995.
Enllaços externs
[modifica]- OEIS Recaman's Sequence Output - Llista amb els primers 100000 nombres de la seqüència
- OEIS: Section Rea - Llista de seqüències relacionades i variants de la seqüència de Recamán
- Rosetta Code, Recaman's Sequence - Col·lecció de codis per recrear la seqüència en +30 llenguatges de programació (anglès)
- Weisstein, Eric W.; Wolfram Mathworld, Recaman's Sequence - Descripció de la seqüència (anglès)