Seqüències de Beatty
En matemàtiques una seqüència de Beatty, , és una seqüència d'enters generada per la part entera dels múltiples d'un nombre irracional. És a dir: la seqüència generada pel nombre irracional seria:
- ,
on el símbol significa que només es considera la part entera del producte.
Reben el seu nom pel matemàtic canadenc Samuel Beatty qui el 1926 va demostrar que si i són dos irracionals positius tals que , aleshores i son una partició de .[1]
Exemples
[modifica]Per a tindríem i i les seqüències que es generen al multiplicar aquests dos nombres pels naturals i arrodonint els decimals a la baixa són:
- Per :
- Per :
De tal forma que tot nombre natural pertany necessàriament a una de les dues seqüències però no a les dues.
Es poden trobar més exemples, fetes amb altres nombres irracionals, al OEIS.
Història
[modifica]Aquesta propietat ja havia estat observada el 1877 pel físic anglès lord Rayleigh en estudiar els harmònics d'una corda vibratòria.[2] Per això a aquest teorema se'l coneix indistintament com teorema de Rayleigh o teorema de Beatty.[3] El problema va ressorgir el 1959 en el marc de la competició Putnam de matemàtiques.
Referències
[modifica]- ↑ Kimberling i Stolarsky, 2016, p. 267.
- ↑ Havil, 2012, p. 261.
- ↑ Technau, 2016, p. 1.
Bibliografia
[modifica]- Havil, Julian. The Irrationals (en anglès). Princeton University Press, 2016. ISBN 978-0-691-14342-2.
- Kimberling, Clark; Stolarsky, Kanneth B. «Slow Beatty Sequences, Devious Convergence, and Partitional Divergence» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 123, Num. 3, 2016, pàg. 267-273. DOI: 10.4169/amer.math.monthly.123.3.267. ISSN: 0002-9890.
- Technau, Marc. On Beatty sets and some generalisations thereof (en anglès). Würzburg University Press, 2018. ISBN 978-3-95826-088-7.
Enllaços externs
[modifica]- Weisstein, Eric W. «Beatty Sequence». MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2020. [Consulta: 25 març 2020]. (anglès)
- «Beatty Sequences». OEIS. [Consulta: 25 març 2020]. (anglès)