Serafí Serra Matas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1828  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 14 abril 1891 (62/63 anys) Barcelona |
 Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Serafí Serra Matas (Reus, segle XIX - Barcelona, 1891) va ser polític i alcalde de Reus.
D'ideologia progressista, va ser un dels socis protectors d'El Círcol, l'entitat recreativa burgesa, i participà econòmicament en la construcció del Teatre Fortuny. El 1880 estava afiliat al Partit Liberal, pel qual va ser elegit alcalde de Reus del 1883 al 1885. Va resoldre i acabar diverses millores per la ciutat, com ara l'obertura del Passeig de Sunyer, que tot i que es va inaugurar el 1833, no tenia un traçat completament definit. Va iniciar també la urbanització del Passeig de Misericòrdia, va iniciar el projecte del nou escorxador el 1884 i va realitzar reformes i ampliacions a l'hospital. La reurbanització d'aquests espais va contribuir a la construcció de nous habitatges i al creixement de la ciutat.[1] Va ser un dels 124 firmants del manifest fundacional de l'Associació Catalanista de Reus el 1884.[2] El mateix 1884 es va enfrontar amb el governador civil de Tarragona i amb la delegació d'Hisenda perquè volien intervenir l'administració de consums i confiscar-ne els productes, cosa que hauria deixat l'ajuntament sense recursos. Això obeïa a la política del govern conservador que des de Madrid volia ofegar els ajuntaments progressistes. Algunes gestions fetes a Madrid van suavitzar la situació, però a inicis de 1885 el poder central va enviar un delegat governatiu per embargar els recursos municipals sobre les contribucions directes i a intervenir l'administració municipal. A més es va exigir a l'ajuntament l'ingrés a Hisenda de l'import total dels diners recollits mitjançant una subscripció popular per a socórrer les víctimes dels terratrèmols de Granada i Màlaga. Alguns periòdics, com la Crónica de Reus, òrgan de premsa del nucli conservador liderat per Marià Pons, publicaren articles contra Serafí Serra i el consistori per negar-se a complir les directrius governamentals. Especialment dur va ser Antoni Pascual en alguns articles. A finals de març de 1885 l'alcalde i l'ajuntament escollits en les eleccions van ser cessats per decisió del govern, i van pujar homes afins a Pons, com Eusebi Folguera d'alcalde, Antoni Pascual o Leopold Suqué com a regidors. Va sortir una publicació periòdica amb el nom de La Defensa per protestar contra aquesta destitució i per polemitzar amb la Crónica de Reus. Serafí Serra va tornar a accedir breument a l'alcaldia el mateix 1885, però les eleccions municipals del mes de maig d'aquell any el van allunyar de la política.[3] Va morir a Barcelona, on s'havia retirat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 609.
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 289.
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 89-90. ISBN 8460418499.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Grau Ferrer |
Alcalde de Reus 1883 - 1885 |
Succeït per: Eusebi Folguera Rocamora |