Vés al contingut

Serapió d'Alger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSerapió
Serapi
Imatge
Pintura de Zurbarán, 1628 (Wadsworth Atheneum, Hartford, Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Serapion of Algiers Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1179 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1240 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPrimer màrtir canonitzat de l'orde mercedari
Activitat
Ocupaciósoldat de Crist, monjo guerrer, frare Modifica el valor a Wikidata
PeríodeGeneració del segle XIII i generació del segle XII Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMercedaris
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat14 de novembre
IconografiaHàbit mercedari, amb palma de martiri

Serapió d'Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l'Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Segons la tradició, era anglès o irlandès, i a servir a l'exèrcit de Ricard I d'Anglaterra i Leopold VI el Gloriós durant la Tercera Croada.[1] Després va participar en la Reconquesta, a l'exèrcit d'Alfons VIII de Castella.

Llavors va trobar Sant Pere Nolasc i es va fer frare mercedari en 1222, segurament a Barcelona, oferint-se a anar a Alger per a ésser bescaviat per alguns presoners cristians. Amb sant Ramon Nonat va prendre part en diversos alliberaments de presoners a Alger i Múrcia, i va fundar el primer convent de l'orde a Mallorca, a més de contribuir a la seva expansió a les Illes Britàniques.

En la seva última missió, es va bescanviar per altres presoners a Alger, però com que el rescat que havia d'arribar per a alliberar-lo no va arribar a temps, i perquè mentrestant, Serapió predicava el cristianisme entre els presos,[2] va ser mort. Segons la llegenda, va ser clavat a una creu en forma d'aspa, li van traure els budells i van tallar-li els membres.[3]

Veneració

[modifica]

Va ser venerat com a màrtir des de llavors, al si de l'orde mercedari, i l'antipapa Benet XIII en reconegué el culte en 1428, com després Urbà VIII. La canonització oficial va arribar amb Benet XIV.

Notes

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://orderofmercy.org/saints/st-serapion/ Arxivat 2010-02-17 a Wayback Machine.
  2. Matthew Bunson, Margaret Bunson, Stephen Bunson, Our Sunday Visitor's Encyclopedia of Saints (Our Sunday Visitor Publishing, 2003), 743.
  3. Lo inglès, català, y africà (...) Sant Serapi (...) Breu memoria de sa Vida, 1731