Serere
Seereer  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.200.000 |
| Autòcton de | North Bank, Regió de Diourbel, Fatick, Kaffrine, Kaolack, regió de Saint-Louis i Thiès |
| Estat | Gàmbia i Senegal |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües sengambianes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura àrab i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | srr |
| ISO 639-3 | srr |
| Glottolog | sere1260 |
| Ethnologue | srr |
| Linguist List | srr |
| IETF | srr |
Serere (també serere-sine o "Serere propi", seereer-siin, serer, etc.) és una llengua del grup atlàntic ide la branca senegalesa de les llengües nigero–congoleses. El serere és parlat per 1,2 milions al Senegal i més de trenta mil a Gàmbia[1] i el parlen els sereres però uns dos-cents mil d'ells parlen les llengües Cangin que no estan tant emparentades a la llengua fulbe com ho està el serere.
Segons Wm. E. Welmers, el serer no és una llengua tonal, igual que el ful i el wòlof, que pertanyen al mateix grup genètic.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, Ethnologue.com. Figures for (2006) The Gambia only.
- ↑ Sapir, David, 1971. "West Atlantic: an inventory of the languages, their noun-class systems and consonant alternation". In Sebeok, ed, Current trends in linguistics, 7: linguistics in sub-Saharan Africa. Mouton, 45–112