Siarhei Jihalka
 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1989 (35 anys) Minsk (Belarús) |
| Formació | Republican Center for Olympic Training in Chess and Checkers (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Belarús |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (2004) Gran Mestre Internacional (2007) |
| Punts Elo (màx.) | 2.696 (2011)< |
| Identificador FIDE | 13502956 |
| Participà en | |
| 2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
| 2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
| 2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
| 2012 | Olimpíada d'escacs de 2012 |
| 2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
| 2008 | Olimpíada d'escacs de 2008 |
| Família | |
| Germans | Andrei Jigalka |
      
| |
Siarhei Jihalka (belarús: Сяргей Жыгалка, transcripció anglesa (FIDE[1]) : Sergei Zhigalko); Minsk, 28 de març de 1989) és un jugador d'escacs que té el títol de Gran Mestre des del 2007.[2] És germà del Gran Mestre Andrei Jigalka.
Tot i que roman inactiu des del gener de 2020 la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2022, hi tenia un Elo de 2572 punts, cosa que en feia el jugador número 3 de Belarús.[3] El seu màxim Elo va ser de 2696 punts, a la llista de setembre de 2011 (posició 52 al rànquing mundial).[4]
Resultats destacats en competició
[modifica]Jigalka el 2003 va guanyar campionat europeu Sub-14 i el 2006 el campionat europeu Sub-18.
Va competir a la Copa del Món de 2007 com un dels cinc nominats pel president de la FIDE i va ser eliminat a la primera ronda per Krishnan Sasikiran.
Fou segon pel desempat al Campionat del Món Juvenil de 2009 darrere de Maxime Vachier-Lagrave.[5]
El 2010, empatà als llocs 1r-4t amb Maksim Túrov, Vitali Gólod i Rinat Jumabayev al IV Memorial Agzamov.[6][7][8] Va compartir el cinquè lloc en el Campionat d'Europeu Individual de 2011 on va guanyar un lloc per a participar en la Copa del Món del mateix any. Va perdre a la primera ronda contra Anton Filippov.
Va guanyar l'Obert de Bakú el 2011 i el 2012.[9] Jigalka va guanyar el Campionat de Belarús en els anys 2012 i 2013[10][11]
El desembre de 2014 fou 1-4 (quart en el desempat) de l'Al Ain Classic amb 7 punts de 9 (el campió fou Gaioz Nigalidze).[12]
A la Copa del Món de 2015 va assolir la segona ronda després de derrotar Ivan Bukavxin a la primera ronda, però a la segona ronda va ser eliminat per Vesselín Topàlov.
Participació en olimpíades d'escacs
[modifica]Jigalka ha participat, representant Belarús, en quatre Olimpíades d'escacs entre els anys 2008 i 2014 (tres cops com a 1r tauler), amb un resultat de (+15 =18 –8),[13] per un 58,5% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a les Olimpíada del 2012 en puntuar 7 de 10 (+5 =4 -1), amb el 70,0% de la puntuació, amb una performance de 2708.
Referències
[modifica]- ↑ Siarhei Jihalka al web de la FIDE (en anglès)
- ↑ GM title application FIDE
- ↑ «Rànquing d'escaquistes per federació: Belarús» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Sergei Zhigalko «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 6 octubre 2015].
- ↑ «Interview with the World Junior Champion 2009». ChessBase. [Consulta: 25 juliol 2015]. (anglès)
- ↑ Begmatov, Jamshid. «IV International Georgy Agzamov Memorial». ChessBase, 12-04-2010. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ «4 International Memory G.Agzamov». FIDE. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «VI Georgy Agzamov Memorial – Tashkent Open 2012» (en anglès). ChessBase, 09-04-2012. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Sergei Zhigalko takes another trophy in Baku». Chessdom. [Consulta: 30 setembre 2015]. (anglès)
- ↑ «The Week in Chess 898». Mark Crowther. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Championship BLR men 2013». FIDE. [Consulta: 25 juliol 2015]. (anglès)
- ↑ «Al Ain Classic 2014». chess-results.com. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Aleksei Fiódorov |
Campió de Belarús 2012-2013 |
Succeït per: Kirill Stupak |