Sergi Pàmies i Bertran
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 gener 1960  (64 anys)París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura i activitat traductora | ||
| Lloc de treball | Catalunya | ||
| Ocupació | periodista, traductor, escriptor, guionista | ||
| Família | |||
| Pares | Gregorio López Raimundo i Teresa Pàmies i Bertran | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960) és un escriptor, narrador,[1] articulista de La Vanguardia,[2] traductor[3] i crític de televisió català.[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo. És cosí segon d'Antoni Torres Garcia[5]
Biografia
[modifica]Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb una important població immigrant a l'àrea metropolitana de París. El retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), publicat amb Quaderns Crema.[6] Els reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) i La bicicleta estàtica (2010) es van situar durant setmanes al capdamunt de les llistes de més venuts.[7]
Els seus contes i novel·les han estat traduïts a set llengües,[8] entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès i el japonès. Al català, ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.[9] Ha col·laborat als programes Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv, així com a Catalunya Ràdio i a RAC1.[10]
Obra publicada
[modifica]Reculls de contes
[modifica]- T'hauria de caure la cara de vergonya, Quaderns Crema, 1986. ISBN 978-84-85704-85-9
- Infecció, Quaderns Crema, 1987. ISBN 978-84-7727-006-5
- La gran novel·la sobre Barcelona, Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-186-4
- L'últim llibre de Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2000. ISBN 978-84-7727-309-7
- Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, 2006. ISBN 978-84-7727-452-0
- La bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-487-2
- Cançons d'amor i de pluja, Quaderns Crema, 2013. ISBN 978-84-7727-547-3
- L'art de portar gavardina, Quaderns Crema, 2018. ISBN 9788477275992
- A les dues seran les tres, Quaderns Crema, 2023. ISBN 9788477276791[11]
Novel·les
[modifica]- La primera pedra, Quaderns Crema, 1990. ISBN 978-84-7727-060-7
- L'instint, Quaderns Crema, 1993. ISBN 978-84-7727-101-7
- Sentimental, Quaderns Crema, 1995. ISBN 978-84-7727-135-2
- Confessions d'un culer defectuós, Editorial Empúries, 2016. ISBN 978-84-16367-59-7
Guions
[modifica]- El matí de Josep Cuní, Catalunya Ràdio (1989), un sol programa.
- Sang bruta (amb Quim Monzó), radionovel·la emesa a Catalunya Ràdio (1990).
Traduccions
[modifica]- Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
- Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
- Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
- Agota Kristof, La prova. Barcelona: La Magrana, 1990.
- Agota Kristof, La tercera mentida. Barcelona: La Magrana, 1991.
- Agota Kristof, Ahir. Barcelona: Barcelona: La Magrana, 1996.
- Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
- Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
- Amélie Nothomb, Antichrista. Barcelona: Anagrama, 2005.
- Daniel Pennac, Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1995.
- Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
- Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.
Referències
[modifica]- ↑ «Vivir entre naufragios» (en castellà), 28-07-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
- ↑ Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ «El Cultural - Revista de cultura y artes referente en España - Elcultural.com en El Español» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2023].
- ↑ «Página 2 | El polifacético Sergi Pàmies» (en castellà), 16-03-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
- ↑ Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona: Editorial Empúries. ISBN 978-84-16367-59-7.
- ↑ Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA
- ↑ Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
- ↑ Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ «Canal-L: Sergi Pàmies presenta a Amélie Nothomb». [Consulta: 30 agost 2023].
- ↑ Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.
- ↑ Llort, Lluís. «Ara és com si tingués un plus de llibertat». El Punt Avui, 30-08-2023. [Consulta: 30 agost 2023].
Enllaços externs
[modifica]- «Sergi Pàmies i Bertran». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Sergi Pàmies i Bertran». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Recull d'articles a La Vanguardia
- Entrevista Sergi Pàmies a La Sotana (2019)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jaume Cabré i Fabré Senyoria |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1993 |
Succeït per: Ramon Solsona i Sancho Les hores detingudes |
| Precedit per: Cristina Fernández Cubas Parientes pobres del diablo |
Premi Setenil 2007 |
Succeït per: Óscar Esquivias La marca de Creta |
| Periodisme cultural i polític |
|
|---|---|
| Periodisme esportiu |
|
- Persones vives
- Escriptors catalans del sud contemporanis en català
- Traductors del francès al català
- Novel·listes catalans en català
- Novel·listes parisencs
- Traductors parisencs
- Guionistes parisencs
- Lingüistes parisencs
- Guionistes catalans del sud
- Novel·listes catalans del sud
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1960