26 de gener
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 339 dies per finalitzar l'any i 340 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1641, Barcelona: batalla de Montjuïc, les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuïc l'exèrcit castellà de Felip IV (Guerra dels Segadors).
- 1812: Catalunya deixa d'estar annexionada a Espanya després que França en decreta l'annexió i subdivisió en quatre departaments: Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter.
- 1862, Girona: Arriba el primer tren a Girona. Un cop inaugurada oficialment la línia, al mes de març, continuaria cap a Figueres i Portbou.[1]
- 1888, Barcelona: s'estrena l'òpera Carmen al Liceu de Barcelona.
- 1939, Barcelona: l'exèrcit franquista ocupa la ciutat.[2]
- 1969, des de Barcelona, i per tot l'estat: es comença a publicar la revista Gran Pulgarcito, de l'Editorial Bruguera. Al seu número 1 es produeix la primera aparició del Superintendent Vicent i el Professor Bacteri, secundaris de Mortadel·lo i Filemó, i l'estrena de les sèries com Manolón, conductor de camión i La Panda.
- 1995, Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.[3]
- 2005, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys (també ho van ser les del 1956, i el 1985).
- 2007: es funda Compromís pel País Valencià.
- Resta del món
- 1347, Praga, Txèquia: Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
- 1565: Batalla de Talikot Bidar, Ahmadnagar, Golconda i Bijapur, quatre estats musulmans es van col·ligar contra el regne hindú de Vijayanagar i el van derrotar.[4]
- 1616, Cap d'Hornos: fou descobert el Cap d'Hornos per una expedició holandesa encapçalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire.
- 1699, Karlovci, Vojvodina, Sèrbia i Montenegro: Firma del Tractat de Karlowitz
- 1825, Washington DC: Tractat de Washington City entre els Estats Units i els choctaws.
- 1841, Hong Kong: el Regne Unit ocupa aquest enclavament.[5]
- 1902, Eibergen, Berkelland, Menno ter Braak, escriptor, assagista i crític literari antifeixista neerlandès.
- 1911, Dresden, Alemanya: estrena de l'òpera Der Rosenkavalier de Richard Strauss a la Königliches Opernhaus.[6]
- 1926, Londres: l'escocès John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkow.[7]
- 1934, Alemanya i Polònia firmen un pacte de no-agressió vàlid per deu anys.[8]
- 1942, Bonn, Tercer Reich: El matemàtic Felix Hausdorff se suïcida juntament amb la seva dona i la seva cunyada abans de ser deportats a un camp de concentració per la seva condició de jueus.
- 1956, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: Comencen els VII Jocs Olímpics d'Hivern.
- 1970, Nova York, EUA: es publica Bridge over troubled water, el cinquè i últim àlbum d'estudi de Simon and Garfunkel.
- 1998, Pas d'Erketx-Tam: El pas es reobre oficialment.
- 2021, Delhi, Índia: Es produeix una gran concentració de tractors en protesta contra les reformes agràries, els manifestants van assaltar el Fort Vermell i va haver almenys un mort.[9]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1806 - Olot, província de Girona: Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
- 1890 - Ciutadella, Menorca: Benejam, autor de còmic (m. 1975).
- 1936 - Barcelona: Coralina Colom i Canillas, actriu, pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.[10]
- 1950 - Xirivella, l'Horta Oest: Juan Cotino Ferrer, empresari i polític valencià, conseller de la Generalitat Valenciana a diversos governs del Partit Popular.
- 1953 - Barcelonaː Anna Jaques Vidal, jugadora de futbol pionera, que ha jugat en la posició de defensa.[11]
- 1957 - Berga: Neus Simon i Perayre, compositora i instrumentista de flabiol i flauta travessera berguedana.[12]
- 1960 -
- París, França: Sergi Pàmies, escriptor en català.
- Polinyà: Montserrat Boix Piqué, periodista i activista feminista catalana.
- Resta del món
- 1467 - París (França): Guillaume Budé, humanista francès (m. 1540).
- 1606 - Mineo (Catània): Ludovico Buglio, jesuïta italià, missioner a la Xina (m. 1682).
- 1821 - Mota del Marqués, Espanya: Pedro Calvo Asensio, polític, farmacèutic, periodista i dramaturg (m. 1863).
- 1833 - Münster, Prússia [actual Alemanya]: Elisabet Ney, escultora prussiana (m. 1907).[13]
- 1865 - Abando, Bilbao: Sabino Arana, polític i ideòleg del nacionalisme basc (m. 1903).
- 1877 - Delfshaven, Països Baixos: Kees van Dongen, pintor neerlandès (m. 1968).
- 1880 - Little Rock, Arkansas, EUA: Douglas MacArthur, militar estatunidenc (m. 1964).
- 1887 - Aulnay-sur-Iton, França: François Faber ciclista amb nacionalitat luxemburguesa primer guanyador no francès del Tour de França (m. 1915).
- 1900 - Berlín: Yva, de nom real Else Ernestine Neuländer-Simon, fotògrafa alemanya (m. 1942).
- 1904 - París, França: Seán MacBride, cofundador d'Amnistia Internacional, Premi Nobel de la Pau el 1974 (m. 1988).
- 1908 - París, França: Stéphane Grappelli, violinista i jazzman francès (m. 1997).
- 1911 - Blankenburg, Alemanya: Polykarp Kusch, físic, Premi Nobel de Física de 1955 (m. 1993).
- 1918 - Scornicesti, Piteşti, Romania: Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania (m. 1989).
- 1925 - Shaker Heights, Ohio, Estats Units: Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc (m. 2008).
- 1926 - Valencia de Alcántara, Cáceres: José María Valverde Pacheco, poeta, filòsof, crític literari, historiador de les idees i traductor espanyol (m. 1996).
- 1927 - Madrid: María Jesús Valdés, actriu espanyola (m. 2011).[14]
- 1936 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: Sal Buscema, dibuixant de còmics.
- 1943 - Santiago, Brasil: Luiz Carlos Prates, , periodista i psicòleg brasiler.
- 1944 - Birmingham: Angela Davis, política marxista, activista afroamericana i professora.[15]
- 1945 - Oxford (Anglaterra): Jacqueline du Pré, violoncel·lista anglesa, una de les millors de la història (m. 1987).[16]
- 1949 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: David Strathairn, actor estatunidenc.
- 1953 - Ginnerup Dinamarca: Anders Fogh Rasmussen, polític danès, 49è Primer Ministre de Dinamarca.
- 1958 - Nova Orleans, Estats Units: Ellen DeGeneres, còmica i presentadora estatunidenca.[17]
- 1962 - Corral de Bustos, Córdoba, Argentina: Óscar Alfredo Ruggeri, futbolista i entrenador de futbol argentí.
- 1963 - Setúbal, Portugal: José Mourinho, entrenador de futbol portuguès.
- 1964 - Arahal, Andalusia: Manolo Jiménez, futbolista i entrenador de futbol que destacà al Sevilla FC.
- 1971 - Sevilla: Clara Grima Ruiz, matemàtica, professora i divulgadora científica espanyola.[18]
- 1977 - Daytona Beach, Florida, EUA: Vince Carter, jugador de bàsquet professional de l'NBA.
- 1981 - Barquisimeto, Veneçuela: Gustavo Dudamel, músic i director d'orquestra veneçolà.
- 1985 - Yeovil, Anglaterra: Heather Stanning, remadora i militar anglesa.
- 1996 - Madrid, Espanya: María Pedraza, actriu espanyola de cinema i televisió.[19]
- 1467: Guillaume Budé, humanista francès (f. 1540).
- 1813: Juan Pablo Duarte, polític dominicà (f. 1876).
- 1904: Manuel Lora-Tamayo, químic i polític espanyol (f. 2002).
- 1979: Sara Rue, actriu nord-americana.
- 1981: José de Jesús Corona, futbolista mexicà.
- 1981: Juan José Haedo, ciclista argentí.
- 1981: Leandro Somoza, futbolista argentí.
- 1986: Gerald Green, jugador de bàsquet nord-americà.
- 1986: Kim Jae-joong, cantant sud-coreà.
- 1990: Peter Sagan, ciclista eslovac.
- 1990: Nawaf Al Abed, futbolista saudí.
- 1991: Esteban Andrada, futbolista argentí.
- 1992: Mercedes Moné, lluitadora profesional nord-americà.
- 1993: Cameron Bright, actor canadenc.
- 1993: Miguel Borja, futbolista colombià.
- 1971: Clara Grima, matemàtica espanyola.
- 1973: Brendan Rodgers, futbolista i entrenador norirlandès.
- 1974: César Cruchaga, futbolista espanyol.
- 1974: David Castedo, futbolista espanyol.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1915 - Madrid, Espanya: Francisco Moliner Nicolás, metge i polític valencià (n. 1851).
- 1962 - Mèxic: Victorina Vila Badia, mestra catalana, cofundadora de diversos projectes escolars de Lleida (n. 1883).[20]
- 1971 - Sabadell: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
- 1979 - Barcelona: Martí Marcó i Bardella, activista polític català, militant de Terra Lliure (n. 1959).
- 1980 - València: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 2005 - Barcelona: Ricard Viladesau i Caner, músic català (n. 1918).
- 2011:
- Albatera, Baix Segura: Manuel Berná García, compositor i director d'orquestra valencià (95 anys).
- Roma: Maria Mercader, actriu catalana de cinema i teatre (n. 1918).[21]
- 2017 - Madridː Montserrat Julió i Nonell, actriu, directora teatral i escriptora catalana (n. 1929).[22]
- Resta del món
- 404 - Betlem, Paula de Roma, noble matrona romana, deixebla de Sant Jeroni, venerada com a santa per l'Església catòlica (n. 347).[23]
- 1795 - Leipzig, Alemanya: Johann Christoph Friedrich Bach, músic alemany, va ser el novè fill de Johann Sebastian Bach.
- 1823 - Berkeley, Anglaterra: Edward Jenner, metge anglès que va desenvolupar la vacuna de la verola.
- 1824 - París, França: Théodore Géricault, va ser un pintor francès (n. 1791).
- 1828 - Londres: Caroline Lamb, aristòcrata i novel·lista britànica (n. 1785).[24]
- 1855 - París, França: Gérard de Nerval, poeta, assagista i traductor francès (45 anys).
- 1871 - Juillac: Jeanne Villepreux-Power, biòloga marina pionera i autodidacta francesa.[25]
- 1879 - Kalutara, Ceilan britànicː Julia Margaret Cameron, fotògrafa britànica (n. 1815).[26]
- 1914 - Mödling, Baixa Àustria: Nina Stollewerk, compositora austríaca.
- 1920 - París: Jeanne Hébuterne, pintora francesa, model i musa inspiradora de la seva parella, Amedeo Modigliani (n. 1898).
- 1929 - Berlín, República de Weimar: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
- 1942 - Bonn, Tercer Reich: Felix Hausdorff, matemàtic (n. 1868).
- 1947 - Berchem: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 (n. 1864).[27]
- 1950 - Guatemala: Constancia de la Mora Maura, alta funcionària de la Segona República espanyola exilada (n. 1906).[28]
- 1973 - Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès (n. 1893).
- 1988 - Saffron Walden, Essex, Anglaterra: Raymond Williams, intel·lectual del Regne Unit que formà part del Cercle de Birmingham (marxistes anglesos).
- 1992 - Coral Gables, Florida, Estats Units: José Ferrer, actor, director i guionista porto-riqueny.
- 2008:
- Amman, Jordània: George Habash, polític palestí, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (n. 1925).
- Beijing: Zhang Hanzhi, traductora, diplomàtica i escriptora xinesa.[29]
- 2018 - Katmandú: Elizabeth Hawley, periodista i cronista d'expedicions a l'Himàlaia (n. 1923).[30]
- 2019 -
- Inning am Ammersee, Baviera: Wilma Lipp, soprano austríaca (n. 1925).[31]
- París, França: Michel Legrand, músic, compositor i arranjador francès (n. 1932).
- 2020 - Calabasas, Califòrnia, EUA: Kobe Bryant, jugador de bàsquet estatunidenc (n. 1978).
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Sant Timoteu, bisbe d'Efes;
- sant Titus, bisbe de Creta;
- santa Paula de Roma, deixebla de sant Jeroni;
- sant Alberic de Cîteaux, abat i fundador de l'orde cistercenc;
- Teodofred de Corbie, abat de Corbie;
- Agustí de Nidaros, bisbe;
- Ansuri d'Orense, bisbe;
- Alfons d'Astorga, llegendari bisbe.
- Diada del Soldat Català
Referències
[modifica]- ↑ Mas, Oriol. «Amb el tren va arribar la modernitat». El Punt-Avui, 02-03-2012. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].
- ↑ «Departament d'Estudis Autonòmics - Decret 7/1995, de 26 de gener, pel qual es declara parc natural sa Dragonera». Govern de les Illes Balears, 26-01-1995. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Manucci, Niccolao. Storia Do Mogor (en anglès). Editions Indian, 1965, p. 486.
- ↑ Scott, Ian. Political Change and the Crisis of Legitimacy in Hong Kong (en anglès). University of Hawaii Press, 1989, p. 41. ISBN 0824812697.
- ↑ Murray, David. «Rosenkavalier, Der (‘The Knight of the Rose’)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.O004998 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Kamm, Antony, and Malcolm Baird, John Logie Baird: A Life. Edinburgh: NMS Publishing, 2002. ISBN 1-901663-76-0, p. 69
- ↑ Tomasz Torbus, Nelles Guide Poland, Hunter Publishing, Inc, 1999, ISBN 3-88618-088-3 Google Books, p.25
- ↑ «Indian farm protesters battle police to plant flags at historic Red Fort» (en anglès). Reuters, 26-01-2021. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Julio, Teresa. «Colom, Coralina». Institut del Teatre. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Anna Jaques Vidal». Agrupació jugadors F.C. Barcelona. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «SIMON I PERAYRE, NEUS». Músics per la Cobla. [Consulta: novembre 2021].
- ↑ «Elisabet Ney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «María Jesús Valdés Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Angela Davis | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo: 50 héroes: 5 décadas de lucha LGTBI+ (en castellà). Barcelona: Bruguera, 2019, p. 16. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ «Conferencia: Soy matemática. ¿Y el tuyo? ¿Cuál es tu superpoder?». Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales. [Consulta: 23 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Diaz, Camila. «María Pedraza» (en castellà). Historia-biografia.com, 30-07-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Hornos, Isabel. «Victorina Vila Badia». Casal de la Dona - Ajuntament de Lleida, 15-04-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Maria Mercader i Fordada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Montserrat Julió i Nonell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La primera monja, Santa Paula de Roma (347-404)» (en castellà). Mujeres en la historia. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Knowles, Rachel. «Lady Caroline Lamb (1785-1828)». Regency History, 28-11-2012. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ «Jeanne Villepreux-Power» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Julia Margaret Cameron». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Berthe Cabra» (en anglès). Women in Exploration. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Constància de la Mora Maura» (en castellà). Real Academia de la Història. Historia Hispánica. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «Zhang Hanzhi, legendary diplomat and Mao's English tutor». China.org. Agència de notícies Xinhua, 02-02-2008. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ Choegyal, Lisa. «Elizabeth Hawley 1923 – 2018» (en anglès). American Alpine Club, 13-02-2018. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Wilma Lipp | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 desembre 2024].
