Vés al contingut

Sergi de Ràdonej

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSergi de Ràdonej
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1314 Modifica el valor a Wikidata
Rostov (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1392 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Sérguiev Possad (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo ortodox, hegumen, anacoreta, prevere ortodox Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat25 de setembre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Sergi de Ràdonej (Rostov, 3 de maig de 1314 - Sérguiev Possad, 25 de setembre de 1392), rus: Сергий Радонежский Sergui Rádoniejsky fou un monjo starets rus, considerat el pare del monaquisme rus. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Juntament amb sant Serafí de Sarov és el sant rus més venerat.

Biografia

[modifica]

Va néixer amb el nom de Varfolomei (en rus Варфоломей) en el si d'una família noble de la regió de Rostov. Els seus pares es deien Kiril (Кирилл) i Maria (Mapия), i tenia dos germans més: Stepan (Стефан) i Piotr (Пётр). En perdre les seves possessions, la família es veié obligada a emigrar cap a l'óblast de Moscou.

Després de la mort dels seus pares, Stepan i Varfolomei van prendre els hàbits i foren destinats a Khotkovo, prop de Moscou. Uns anys més tard, van decidir construir una església dedicada a la Santíssima Trinitat al puig de Makovets.

Poc després, Stepan va ingressar en un monestir de Moscou mentre Varfolomei es va retirar com a ermità tot sol en un bosc a tocar de l'església que havien fundat i va decidir prendre el nom de Sergi (en rus Сергий Sergui). De seguida, se li van afegir monjos que volien seguir els seus rituals i el seu modus vivendi, i el van nomenar Pare superior. Seguint el seu exemple, tots els monjos havien de sobreviure amb el seu propi esforç i havien de tallar llenya i construir-se la seva pròpia cabana on aixoplugar-se. Amb el temps, més monjos van adherir-se al grup, el poblat monacal va créixer i va agafar fama com el «Raval d'en Sergi» (Сергиев Посад, Sèrguiev Posad).

Posteriorment, deixebles seus van començar a viatjar i a escampar les seves ensenyances arreu de Rússia i van fundar prop de 400 nous monestirs (Borisoglebski, Ferapóntov, Kirillo-Belozerski, Visotski, Andrónikov, Símonov, etc.). El mateix Patriarca de Moscou Alexis li va demanar que el succeís a la seva mort, però Sergi refusà. El venerable Sergi morí el 25 de setembre de 1392.

Veneració

[modifica]

El 1422 les seves restes mortals foren enterrades solemnement en un sepulcre de l'altar major del monestir de la Santissíma Trinitat, antic Raval d'en Sergi. Trenta anys més tard, el fundador fou canonitzat com a Sant Sergi de Ràdonej i el monestir passà a anomenar-se monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (Троице-Сергиева Лавра, Troitse-Sèrguieva Lavra).

L'Església Ortodoxa Russa celebra el 25 de setembre (dia de la seva mort) i el 5 de juliol (dia que es van enterrar les seves restes al monestir).