Serguei Gorodetski
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1884 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
| Mort | 7 juny 1967 (83 anys) Óbninsk (Rússia) |
| Sepultura | cementiri de Vagànkovo |
| Formació | Saint Petersburg 6th gymnasium (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, dramaturg, crític literari, periodista d'opinió, pintor, escriptor, traductor, llibretista |
| Activitat | 1906 - |
| Ocupador | Institut de Literatura Maksim Gorki |
| Gènere | Poesia lírica |
| Moviment | Acmeisme |
| Nom de ploma | Петербуржец |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Alexeïevna Gorodetskaïa |
| Fills | Rogneda Sergueïevna Gorodetskaïa |
| Premis | |
Signatura  | |
 
| |
Serguei Mitrofànovitx Gorodetski (rus: Серге́й Митрофа́нович Городе́цкий 
sʲɪrˈɡʲej mʲɪtrɐˈfanəvʲɪtɕ ɡərɐˈdʲɛtskʲɪj (?·pàg.) nascut el 17 de gener (5 de gener segons el calendari julià) del 1884 a Sant Petersburg i mort el 8 de juny del 1967a Óbninsk, fou un poeta i traductor rus i soviètic. Després d'un període de simbolisme, es va convertir en un important representant de l'acmeisme, que es va caracteritzar per una claredat representativa.
Vida i obra
[modifica]Serguei Gorodetski va estudiar amb Aleksandr Blok història, llengua i literatura a la Universitat de Sant Petersburg. Inicialment va ser seguidor del simbolisme rus, influenciat per Viatxeslav Ivànov, Aleksandr Blok i Konstantín Balmont. Aquesta tendència es va caracteritzar per un retorn a la pagana mitologia eslava i la força primordial d'allò primitiu, que es manifestava en relació amb el culte a la natura.[1]
Després del cop bolxevic de Lenin el 1917, Gorodetski va escriure els poemes polítics "La cançó del Partit", "Salutacions del poeta proletari" (1921), "El dia del partit" (1931, 1958) i "Els astronautes" (1962). Aquests textos havien evitat decantar-se obertament pel simbolisme. Usaven un llenguatge quotidià clar en el camp poètic, en comptes d'un d'enigmàtic i misteriós. Van ser atribuïts a l'acmeisme en la seva mundanitat i problemes immediats.
És, amb Nikolai Gumiliov, el creador de la Confraria dels poetes (rus: Цех поэтов Tsekh poétov), a imatge i semblança dels gremis medievals. Aquest gremi es va tornar en contra de la oculta i complicada ambigüitat del simbolisme. A més de Gumiliov, altres poetes membres de la confraria foren Anna Akhmàtova i Óssip Mandelxtam. Entre els seus precursors més importants hi havia Mikhaïl Kuzmín i Innokenti Ànnenski- A partir del 1913, Gorodetski va publicar a la revista Apol·lon, en la qual van aparèixer poemes i articles teòrics.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Ben Hellman: Fairy Tales and True Stories: The History of Russian Literature for Children and Young People (1574–2010) Russian History and Culture Autor, Brill editor, 2013, ISBN 9789004256385. Pàg. 234 [1] Consultat el 5 de desembre del 2015
- ↑ Charles Moser: The Cambridge History of Russian Literature, Cambridge University Press, 30 d'abril del 1992, pàg. 432 [2] Consultat el 5 de desembre del 2015
