Serguei Gueràssimov

Serguei Gueràssimov

Biografia
Naixement	21 maig 1906 (Julià) Koundravy (Rússia) (fr)
Mort	26 novembre 1985 (79 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia d'Arts del Teatre de Sant Petersburg (–1928)
Activitat
Ocupació	director de cinema, polític, pedagog, professor, actor de cinema, guionista, actor, dramaturg
Activitat	1924 - 1985
Ocupador	Institut Gueràssimov de Cinematografia Cursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Unió d'Escriptors Soviètics Unió de Cineastes de la URSS
Alumnes	Lidiya Fedoseyeva-Shukshina (en)
Participà en
17 octubre 1961	22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Família
Cònjuge	Tamara Makarova
Premis
Premi Stalin  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Premi Lenin  Premi Lenin Komsomol  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Medalla de la defensa de Leningrad  Medalla del Centenari de Lenin  Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla del 40è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla dels Treballadors Veterans  Orde del Lleó Blanc  Orde de Lenin  Premi Estatal de l'URSS  Orde de la Bandera Roja del Treball  Heroi del Treball Socialista  Orde de la Revolució d'Octubre  Orde de l'Estrella Roja  Artista del Poble de l'URSS  Medalla del 250è Aniversari de Leningrad

Sergeui Apollinàrievitx Gueràssimov (21 de maig de 1906 – 26 de novembre de 1985) fou un director de cinema i guionista soviètic. L'escola de cinema més antiga del món, l'Institut Gueràssimov de Cinematografia (VGIK), porta el seu nom.

Carrera

Gueràssimov va començar la seva carrera a la indústria cinematogràfica el 1924 com a actor. Al principi va aparèixer a pel·lícules de Kòzintsev i Trauberg, com Xinel (lit. L'abric) i Novi Vavilon. Més tard, va rebre l'encàrrec de produir versions en pantalla dels clàssics literaris del realisme socialista. Les seves projeccions èpiques de La jove guàrdia jove, 1948) d'Alexandr Fadéiev i El Don de plàcides aigües (1957–58) de Mikhail Sholokhov van ser elogiades per les autoritats com a exemplars.

Durant diverses dècades d'ensenyament al VGIK Gueràssimov i la seva dona Tamara Makarova van formar a moltes generacions d'actors russos. També va ensenyar a l'aclamat actor Georgi Jjònov a l'Escola de Teatre de Leningrad.

A la seva darrera pel·lícula (1984), Gueràssimov va interpretar a Leo Tolstoi, mentre que Makarova fer de l'esposa de Tolstoi. Gueràssimov està enterrat al cementiri Novodèvitxi de Moscou.

Festival de cinema de Moscou

Gueràssimov va ser el president del jurat del Festival Internacional de Cinema de Moscou els anys 1959, 1965, 1969, i el 1985. També, fou membre del jurat el 1961 i el 1971.

El 1967 la seva pel·lícula Jurnalist (lit. El periodista) va guanyar el Gran Premi al festival de 1967.

Premis i honors

• Heroi del treball socialista (1974)
• Quatre ordres de Lenin
• Ordre de la Revolució d'Octubre
• Ordre de la Bandera Roja del Treball, dues vegades (1940, 1950)
• Ordre de l'Estrella Roja (1944)
• Artista popular de l'URSS, 1948
• Premi Stalin
  • 1941 2a classe - per a la pel·lícula Utxítel (lit. El professor, 1939)
  • 1949 1a classe - per a la pel·lícula Molodaia gvardia (lit. La jove guàrida, 1948)
  • 1951 1a classe - per a la pel·lícula Osvobojdionni Kitai (lit. La Xina alliberada,1950)
• Premi Lenin Komsomol (1970)

i activitats polítiques

• Premi Estatal de l'URSS (1971) - per la pel·lícula U osera (lit. Al llac, 1969)
• Premi Lenin (1984): per a les pel·lícules dels últims anys
• Ordre del Lleó Blanc, 3a classe (Txecoslovàquia)
• Professor de l'Institut Gueràssimov de Cinematografia de Moscou (1946)
• Membre de l'Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l'URSS (1978)
• Soviet Suprem de la Unió Soviètica (1950-1958)
• Doctor nauk (lit. Doctor en ciències, 1967)
• Membre del Presidium del Comitè de Pau Soviètic (des de 1950)
• Secretari del Sindicat de Compositors
• Membre de la Unió d'Escriptors de l'URSS

Filmografia

Director

• Semero smelykh (Семеро смелых, lit. Els set braus, 1936)
• Komsomolsk (Комсомольск, 1938)
• Utxítel (Учитель, lit. El professor, 1939)
• Maskarad (Маскарад, lit. Mascarada, 1941)
• Bolxaia zemlià (Большая земля, lit. Gran terra, 1944)
• Molodaia gvardia (Молодая гвардия, lit. La jove guàrdia, 1948)
• Selski vratx (Сельский врач, lit. El metge rural, 1951)
• Osvobojdionni Kitai (Освобождённый Китай, lit. La Xina alliberada, 1950)
• Velikoe proxanie (Великое прощание, lit. El gran comiat, 1953)
• Tikhi Don (Тихий Дон, lit. El tranquil Don, 1958)
• Liudi i zvèri (Люди и звери, lit. Gent i bèsties, 1962)
• Jurnalist (Журналист, lit. El periodista, 1967)
• U ozera (У озера, lit. Al llac, 1969)
• Liubit txeloveka (Любить человека, lit. Estimar una persona, 1972)
• Dotxi-materi (Дочки-матери, lit. Filles-Mares, 1974)
• Krasnoe i txernoe (Красное и чёрное, lit. Roig i blanc, 1976)
• Iunost Petra (Юность Петра, lit. La joventut de Petr, 1980)
• B natxale slavnikh del (В начале славных дел, lit. A l'inici d'un acte gloriós, 1980)
• Lev Tolstoi (Лев Толстой, 1984)

Actor

• Mixki protiv Iudenitxa (Мишки против Юденича, lit. En Mixki contra en Iudenitx de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg1925)
• Txiortovo koleso (Чёртово колесо, lit. La nòria de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1926)
• Xinel (Шинель, lit. L'abric de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1926)
• Soyuz velikogo dela (Союз Великого дела, lit. La unió d'una gran causa de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1927)
• Txuzho pidzhak (Чужой пиджак, lit. La jaqueta d'algú altre de Boris Shpis, 1927)
• Bratixka (Братишка, lit. Petit germà de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1927)
• Oblomok imperi (Обломок империи, lit. Un segment d'imperi de Fridrikh Ermler, 1929)
• Novi Vavilon (Новый Вавилон, lit. Nova Babilònia de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1929)
• Sola (Одна, lit. Sola de Grigori Kozintsev i Leonid Trauberg, 1931)
• Dezertir (Дезертир, lit. El desertor de Vsévolod Pudovkin, 1933)
• Maskarad (Маскарад, lit. Mascarada, 1941) (1941)
• Dotxi-materi (Дочки-матери, lit. Filles-Mares, 1974)
• Lev Tolstoi (1984)

Vegeu també

• Universitat Geràssimov de Cinematografia