Serguei Iutkevitx

Serguei Iutkevitx

Biografia
Naixement	15 desembre 1904 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	24 abril 1985 (80 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Vkhutemas
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de teatre, escenògraf, pintor, catedràtic, actor, realitzador, guionista, professor de teatre
Activitat	1925 - 1980
Ocupador	Institut Gueràssimov de Cinematografia
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Unió d'Escriptors Soviètics Unió de Cineastes de la URSS NKVD Song and Dance Ensemble (en)
Gènere	Realisme socialista
Moviment	Realisme socialista
Premis
(27 desembre 1984)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1983)  Premi Estatal de l'URSS (30 desembre 1974)  Orde de Lenin (30 desembre 1974)  Heroi del Treball Socialista (22 juny 1971)  Orde de la Revolució d'Octubre (4 novembre 1967)  Orde de Lenin (1967)  Premi Estatal de l'URSS (26 desembre 1964)  Orde de Lenin (17 maig 1962)  Artista del Poble de l'URSS (1957)  Artista del Poble de l'RSFSR (1947)  Premi Stalin, 2n grau (1941)  Premi Stalin, 1r grau, per l'obra Yakov Sverdlov (oc) (1r febrer 1939)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1935)  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla del 800è Aniversari de Moscou

Serguei Iòsifovitx Iutkèvitx (en rus: Сергей Иосифович Юткевич) fou un director de cinema i guionista soviètic i rus, nascut 28 a Sant Petersburg, Imperi Rus, i mort 24 a Moscou, Unió Soviètica.

Biografia

La seva família, intel·lectuals burgesos d'ascendència caraïta, es van refugiar a Ucraïna a l'inici de la guerra civil. A Kíev es va fer amic de Grigori Kozintsev.

El 1921, Georgi Kryzhitsky, Grigori Kozintsev, Leonid Trauberg i Sergei Iutkevitx van publicar el manifest Excentrisme, que es va convertir en la plataforma teòrica de la Fàbrica de l'actor excèntric.

Toca tots els gèneres: cinema de poesia, realisme socialista que pràcticament va inaugurar amb Contre-Plan; documentals lírics, França alliberada, Salut Moscou, a l'estil de les Tres cançons sobre Lenin de Vertov; pel·lícules de nines (Les Bains); transposicions teatrals (Otel·lo); biografies (Yakov Sverdlov, Skanderbeg); caricatura burlesca (Les noves aventures del valent soldat Švejk); grans drames (Una història d'amor de Txékhov, amb Nikolai Grinko i Marina Vlady). En les sis pel·lícules que va dedicar a la vida de Lenin (entre d'altres el fabulós Lenin a París, amb Iuri Kaiourov i Claude Jade), es va negar a "interpretar el monument", d'acord amb el precepte de Marx: "No hi ha cap torsió als peus ni halo al voltant del cap. "El seu tema dominant és la transformació psicològica d'un individu que treballa per adaptar-se a la nova realitat soviètica i esdevenir un líder allà, que és, en essència, la seva pròpia història. La seva dona va morir el 1987.

Filmografia (selecció)

Director

• 1925 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Даешь радио!, Dayosh radio!), court-métrage de 21'
• 1928 : Dentelles (Кружева, Kroujeva)
• 1929 : La Voile noire (Черный парус, Chornyy parus)
• 1931 : Montagnes d'or (Златые горы, Zlatye gory)
• 1932 : Contre-plan (Встречный, Vstretchny) co-réalisé avec Fridrikh Ermler
• 1934 : Ankara, cœur de la Turquie (Анкара — сердце Турции, Ankara - serdtse Turtsii), documentaire
• 1937 : Comment va voter l’électeur (Как будет голосовать избиратель, Kak budet golosovat izbiratel)
• 1937 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Шахтеры, Shakhtiory)
• 1938 : L'Homme à la carabine (Chelovek s ruzhyom)
• 1940 : Sverdlov (Яков Свердлов, Yakov Sverdlov)
• 1941 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Боевой киносборник № 7, Boyevoy kinosbornik 7), segment L'Élixir de courage (Эликсир бодрости, Eliksir bodrosti)
• 1942 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Швейк готовится к бою, Shveyk gotovitsya k boyu)
• 1943 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Новые похождения Швейка, Novye pokhozhdenia Shveïka)
• 1944 : La France libérée (Освобожденная Франция, Osvobozhdennaya Frantsiya), documentaire
• 1945 : Salut Moscou<span typeof="mw:DisplaySpace" id="mwoQ"> </span>! (Здравствуй, Москва!, Zdravstvuj, Moskva!)
• 1946 : La Jeunesse de notre pays (Молодость нашей страны, Molodost nashey strany), court-métrae documentaire
• 1947 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Свет над Россией, Svet nad Rossiey)
• 1948 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Три встречи, Tri vstrechi)
• 1951 : Prjevalski (Пржевальский)
• 1953 : Le Grand Guerrier albanais Skanderbeg (Великий воин Албании Скандербег, Veliki voin Albani Skanderbeg)
• 1955 : Othello (Отелло, Otello)
• 1957 : Yves Montand chante (Поёт Ив Монтан, Poyot Ives Montand), documentaire
• 1957 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Рассказы о Ленине, Rasskazy o Lenine)
• 1962 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Баня, Banya), dessin animé
• 1966 : Lénine en Pologne (Ленин в Польше, Lenin v Polché)
• 1967 : Sur l'homme lui-même (О самом человечом, O samom chelovechom), documentaire
• 1969 : Un amour de Tchekhov (Сюжет для небольшого рассказа, Syuzhet dlya nebolshovo raskaza)
• 1969 : [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (Маяковский смеётся, Mayakovskiy smeyotsya)
• 1981 : Lénine à Paris (Ленин в Париже, Lenin v Parijé)

Director Artístic

• 1960 : Cançó de bressol ( Колыбельная ) de Mikhail Kalik

Honors

• Artista popular de la Unió Soviètica (1962)
• Heroi del treball socialista (1974)