Serra de Bateig

Serra de Bateig

Tipus	muntanya serralada
Localització
Entitat territorial administrativa	província d'Alacant (País Valencià)
38° 24′ 39″ N, 0° 46′ 17″ O
Serralada	Sistema Prebètic

Mesa de pedra

La Serra de Bateig és una formació muntanyenca espanyola, situada al sud de la Comunitat Valenciana. Està integrada dins dels sistemes prebètics, que creuen la província d'Alacant d'oest a est. La pràctica totalitat de la muntanya està situada dins del municipi d'Elda, encara que una petita franja en els vessants de l'extrem sud, està situat a Novelda. La seua altura màxima és de 552 msnm.

Està formada fonamentalment per materials calcaris, sobretot en la seva part alta. A causa d'aquests materials, és comuna l'existència de diverses coves i avencs a la muntanya. En els vessants hi ha materials tous i sorrencs, com ara argiles i margues guixenques, amb alguns afloraments salins a la zona est. La vegetació és escassa en aquest vessant, i es troben algunes pinedes a les zones nord i oest, com també a la zona alta propera al cim. És abundant la presència d'arbustos típics mediterranis, sobretot romer i timó, i altres varietats com llentiscle, ginebre, estepa, arç negre, així com alguns exemplars de savina a les zones més altes i les ombries.

Formació

La regió muntanyenca és una formació composta per dues serres disposades en una característica forma triangular, que queden unides en un mateix punt en el nord, i àmpliament separades en el sud. En l'aresta d'aquest triangle, que mira cap al nord, es troba la Penya del Sol, que amb 545 msnm és el segon cim més elevat de la serra. Cap al nord, la muntanya queda delimitada per la seua rambla homònima.

Des d'aquest punt, es bifurquen les dues serres, una cap al sud, i una altra cap al sud-oest. La que està emplaçada en línia recta cap al sud, és on es troba el cim de Bateig, marcat com a vèrtex geodèsic. Deixa a l'est el congost per on discorre l'autovia. L'altra, la que es disposa en direcció sud-oest, és de menor altura, que discorre gairebé paral·lelament a la Rambla de Bateig primer, i del Vinalopó després, on conflueix l'anterior. A l'espai interior entre ambdues formacions, es troba un altiplà que bascula de nord a sud amb un important pendent. Dins d'aquest altiplà, es troba una rambleta que la drena, i que talla el terreny formant alguns trams escarpats.

A la base del vessant occidental, hi ha un camí rural en el qual hi ha situades moltes cases de camp i de segona residència. Més avall, en el paratge de l'Aixau, la muntanya genera un petit congost en el qual el riu discorre paral·lel i molt proper a aquesta. És una zona en la qual existeixen jaciments arqueològics, possiblement d'època tant romana com morisca. En el seu extrem sud es troba el Puente Sambo, que des de 1858 dona pas al ferrocarril Madrid-Alacant. El vessant oriental és molt més sec, i en ell s'observen terrasses amb cultiu d'ametllers, abandonats des de fa dècades i ja gairebé inexistents. Als peus d'aquest vessant es troben les fonts i banys d'aigua salada de les Salinetes.

Sendes i monòlits

Monòlits de pedra

En els últims anys, un grup d'amics aficionats al senderisme ha condicionat les sendes tradicionals a la part alta de la serra, i han quedat abalisades a banda i banda amb pedres. Al llarg d'elles, s'han alçat xicotets monòlits, i les sendes estan acompanyades de pedres planes en les quals hi ha escrits poemes, refranys, o cites històriques. A l'àrea propera al cim, s'han condicionat alguns racons com a berenador o zona de descans, o xicotets refugis en els quals poder parapetar-se del sol. Alguns camins i racons se'ls ha batejat amb el nom de famoses vies d'Elda, com Carrer Jardins, Carrer Colom, o Plaça Castelar.

Pedreres

Pedreres de pedra natural

Un exemple dels textos escrits

Des de fa diversos segles, en la serra existeixen mines de pedra calcària, arenisca i biocalcarenita de diferents tonalitats i colors. Se la coneix comercialment com a Pedra Natural de Bateig, i és utilitzada tant en façanes com en interiors d'importants edificis tant a nivell nacional com internacional. Construccions emblemàtiques com els ajuntaments de València i Madrid, i altres edificis de la capital d'Espanya, com el Banc d'Espanya, la Biblioteca Nacional, l'Edifici de Telefónica o la Catedral de l'Almudena, han utilitzat pedra eldenca en les seves façanes. L'han utilitzada també per als seus interiors l'Aeroport Internacional de Singapur, i l'edifici més alt del món, el Burj Khalifa de Dubái.