Servília Cepió la Major

Servília Cepió la Major
	;
Nom original	(la) Servilia
Biografia
Naixement	c. 100 aC ; Roma
Mort	42 aC (57/58 anys); antiga Roma, probablement
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Període	República Romana tardana
Família
Família	Servilii Caepiones (en)
Cònjuge	Marc Juni Brutus ; Dècim Juni Silà
Parella	Juli Cèsar
Fills	Junia Prima; () Dècim Juni Silà; Marc Juni Silà; () Dècim Juni Silà; Júnia Tèrcia; () Dècim Juni Silà; Marc Juni Brutus; () Marc Juni Brutus; Júnia; () Dècim Juni Silà
Pares	Quint Servili Cepió el jove i Lívia Drusa
Germans	Quint Servili Cepió; Gnaeus Servilius Caepio; Servília Cepió la Menor; Marc Porci Cató Uticenc; Pòrcia
Parents	Lívia, female double cross-cousin

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Servília» i el cognomen és «Cepió]».

Servília la Major (en llatí: Servilia Caepionis Maior) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Marc Juni Brutus. Els seus pares van ser Lívia Drusa, germana de Marc Livi Drus, i Quint Servili Cepió el jove. Després de l'escandalós divorci dels seus pares, es va criar a casa del seu oncle matern, Marc Livi Drus. Cató d'Útica era el seu germanastre.

Servília es va casar dues vegades: el seu primer marit va ser Marc Juni Brutus (mort el 77 aC), amb el qual va tenir un fill, de nom igualment Marc Juni Brutus. Més tard, es va casar amb Dècim Juni Silà, amb el qual va ser mare de tres filles. Cap al 63 aC es va convertir en amant de Cèsar, amb el qual va mantenir una relació que es va allargar durant anys. Sembla que Cèsar estava més fascinat per la seva personalitat que pels seus encants. Després de la Segona Guerra Civil romana contra Pompeu, Cèsar la va afavorir permetent-li adquirir a preu reduït algunes propietats confiscades.

Segons Ciceró, després de l'assassinat de Cèsar a mans de Brutus, entre d'altres, Servília va hostatjar alguns dels assassins a casa seva, i va oferir-los ajuda. Després de la mort de Brutus, les cendres del qual li van ser enviades, va viure sota la protecció de Pomponi Àtic.^[1]