Set Dorments d'Efes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
Serapion (en)  ( - )  | |||
| Naixement | Maximià, Malcus, Marcià, Dionís, Joan, Serapió i Constantí Primer quart del segle III Efes, prop de l'actual Selçuk (Turquia). | ||
| Mort | 387 (Gregorià) Mont Pion o Mons Coelianus, prop d'Efes | ||
| Sepultura | Església dels Set Dorments (cova del mont Pion); relíquies a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella | ||
| confessors | |||
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, Islam | ||
| Pelegrinatge | Efes | ||
| Festivitat | 27 de juliol (occident) 4 d'agost (17 d'agost del calendari gregorià) i 22 d'octubre (orient) | ||
| Iconografia | Tots set junts, dormint en una cova | ||
Els Set Dorments d'Efes són uns personatges llegendaris de la tradició cristiana i la islàmica, on són venerats com a persones santes.
Llegenda cristiana
[modifica]Segons la Llegenda àuria, la història es desenvolupa en temps de les persecucions de l'emperador romà Deci (249-251) contra els cristians. Set funcionaris del palau d'Efes, naturals de la ciutat, van ésser acusats com a cristians; llurs noms eren: Maximià, Malcus, Marcià, Dionís, Joan, Serapió i Constantí. Com que l'emperador era de viatge, els set van repartir la seva fortuna entre els pobres i van fugir a refugiar-se a una muntanya veïna, el mont Celion. L'emperador, en arribar, va fer cercar els set cristians. Aquests, amagats en una cova, van ésser trobats pels soldats i Deci va fer construir un mur a l'entrada de la cova per deixar-los emparedats i morissin. Els joves, llavors, van caure misteriosament adormits.
En 378 (segons la Llegenda àuria), durant el regnat de Teodosi II, un manobre va obrir per atzar la cova i els Set Dorments van desvetllar-se, sense saber que havien dormit durant més de cent cinquanta anys. Van veure que ja no eren perseguits i que el cristianisme havia esdevingut la religió de l'Imperi. Es va veure en el miracle una prova de la realitat de la resurrecció dels morts. Els Set Dorments van morir el mateix dia, després que el bisbe i els ciutadans d'Efes poguessin comprovar el miracle, i van ésser enterrats a la mateixa cova per ordre de l'emperador Teodosi II, que havia tingut un somni on els dorments li havien demanat que els deixés romandre a la cova fins al dia de la resurrecció final.
Tradició musulmana
[modifica]A l'islam, la llegenda es narra a la sura 18 de l'Alcorà, anomenada al-Kahf, "de la caverna", que parteix de la llegenda cristiana. L'Alcorà no especifica el lloc de la caverna ni el nombre de dorments, que hi passen dormint amb el seu gos 309 anys lunars (300 anys solars). Eren cristians que van decidir de retirar-se a viure a una cova i quedar-s'hi a viure, ja que la societat era corrupta i opressiva i no permet la lliure pràctica religiosa ni el lliure pensament. No obstant això, no s'adonen del temps que passa i quan en surten troben que al món s'ha implantat l'islam i que és una religió millor, a la qual es converteixen, morint llavors en pau. En alguns llocs són venerats com a persones santes, considerant-los sants locals, com els Set Sants de Regraga, al Marroc, a la mesquita del Set Dorments de Quenin.
Expansió i variants de la llegenda
[modifica]Les versions més antigues de la llegenda es troben a Efes. Abans de les primeres narracions de Gregori de Tours i Simeó Metaphrastes, es troba la llegenda a fonts siríaques, com una homilia en vrs de Jacob de Saruq d'Edessa, mort en 521, o un manuscrit siríac (British Museum, Cat. Syr. Mss, p. 1090) que parla de vuit dorments.
La llegenda s'estengué ràpidament a Occident, sobretot per l'obra de Gregori de Tours De gloria martyrum, del final del segle vi. Al segle vii s'estén per Orient arran de la versió de l'Alcorà.
Pau Diaca reexplica la història a Historia Longobardorum (i.4), que la situa a les fronteres del nord-oest d'Alemanya, en una cova a la riba del mar, on en temps immemorials van dormir set homes sants.
Fonts folklòriques
[modifica]La llegenda deu partir d'un substrat folklòric d'abast universal. Aristòtil[1] explica una història similar situada a Sardes, i es troben llegendes similars al folklore de diferents cultures germàniques, eslaves, hindús, jueva, xinesa i àrabs, de les quals és un exemple la història de Rip van Winkle, narrada per Washington Irving.
-
Deci ordena tancar la cova dels Set Dorments, manuscrit del s. XIV. -
Icona russa del s. XIX -
Gravat de 1555, a Olaus Magnus, Historia de gentibus septentrionalibus -
Interior de la cova dels Set Dorments a Efes. -
Fragment de l'anomenat Sarcòfag dels Set Dorments, s. IV (Abadia de Sant Víctor, Marsella)
Veneració
[modifica]Els Set Dorments són venerats al calendari romà d'Orient el 4 d'agost i el 22 d'octubre; al Martirologi romà es commemora el 27 de juliol, amb els noms tradicionals dels dorments.
Prop d'Efes, una antiga cova s'hi associà i fou lloc de pelegrinatge; és al mont Pion o Mons Coelianus, prop de l'actual Selçuk (Turquia). Sobre la cova s'edificà una església, avui en ruïnes, que va ésser excavada en 1927-1928, trobant-s'hi centenars de tombes dels segles V i VI i inscripcions dedicades als Set Dorments. A l'època de les Croades, algunes restes, que es van atribuir als Dorments, van ésser portades a Marsella en un sarcòfag de pedra que s'instal·là a l'Abadia de Sant Víctor.
A Alemanya, els Set Dorments són celebrats el 27 de juny al Siebenschläfertag. Si plou aquest dia, es diu que les set setmanes següents seran plujoses.
A Le Vieux-Marché (Bretanya) té lloc el pelegrinatge a la Capella dels Set Dorments, creat en 1954 per Louis Massignon, amb intencions ecumèniques cristiano-musulmanes. El culte original va arribar mitjançant monjos i missioners grecs que hi arribaren amb els comerciants de la ruta de l'estany
Notes
[modifica]- ↑ Physica, IV, xi.
Bibliografia
[modifica]
- Gregori de Tours. De Gloria martyrorum (I, 1, c).
- Iacopo da Varazze. Llegenda àuria. cap. 292-298.
- Fortescue, Adrian. "The Seven Sleepers of Ephesus", en: The catholic encyclopedia, vol. 5 (Nova York: Robert Appleton Company, 1909).
- F. Jourdan, La tradition des sept dormants, Paris, 1983.
- François Jourdan, «Les sept dormants au seuil du XXIe siècle: un héritage d'avenir exigeant?», Chemins de Dialogue, n° 18, p. 73-88. Arxivat 2007-01-25 a Wayback Machine.
- Pèlerinage du Vieux Marché pèlerinage Islamo Chrétien aux Sept Saints Arxivat 2009-03-28 a Wayback Machine.