Setge d'Antioquia (1268)
|
Per a altres significats, vegeu «Setge d'Antioquia». |
| Guerra mameluco-croada | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Antioquia (1268) Setge d'Antioquia (1268) | |||
| Tipus | setge i batalla  | ||
| Data | 1268 | ||
| Coordenades | 36° 12′ N, 36° 06′ E / 36.2°N,36.1°E | ||
| Lloc | Antioquia de l'Orontes | ||
| Resultat | Victòria mameluca | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.
Anteccedents
[modifica]L'any 1260, el sultà d'Egipte i Síria, Baibars, va començar a amenaçar l'estat croat d'Antioquia, el qual, com a vassall dels armenis, havia donat suport als mongols, els enemics tradicionals dels turcs. L'any 1265 va dur a terme les seves amenaces, va capturar Cesarea Marítima, Haifa i Arsuf, i va massacrar als seus habitants. Un any després, Baibars va conquistar Galilea i va devastar Cilícia (l'actual Armènia).
La ciutat d'Antioquia s'havia vist debilitada durant els anys anteriors pels seus conflictes amb Armènia i les lluites internes.
El setge
[modifica]L'any 1268, Baibars va assetjar la ciutat d'Antioquia,[1] capturant-la el 18 de maig. Va saquejar la ciutat i va matar o esclavitzar a la població. Amb la seva caiguda, la resta de Síria aviat va caure també, i la influència dels francs va arribar a la seva fi.
Conseqüències
[modifica]La fortalesa hospitalària del Krak dels Cavallers va caure tres anys després. Encara Lluís IX de França va llançar la Vuitena Croada amb l'objectiu declarat de recuperar-se d'aquests desastres, la croada es va dirigir a Tunísia en Setge del pròxim orient a causa de les maquinacions de Carles I de Sicília, i el rei francès acabaria morint de malaltia.
En el moment de la seva mort, el 1277, Baibars havia fet recular els croats a un grapat de fortaleses al llarg de la costa, i aquests es van veure expulsats definitivament de l'Orient Mitjà a principis del segle xiv. La caiguda d'Antioquia va resultar tan fatal per als croats com vital ho va ser la seva captura per a l'èxit inicial de la Primera Croada.
Referències
[modifica]- ↑ Gregory, Timothy E. A History of Byzantium (en anglès). John Wiley & Sons, 2919, p. 328. ISBN 140518471X.