Setge d'Arle (430)
| Guerra Gòtica | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | 430 | ||
| Coordenades | 43° 40′ 37″ N, 4° 37′ 43″ E / 43.67694°N,4.62861°E | ||
| Escenari | Arle, Gàl·lia Narbonesa, Imperi Romà d'Occident | ||
| Lloc | Arle | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria romana. Rendició dels visigots. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident | |
|---|---|
Guerra gòtica (376-382) - Pol·lència - Verona - Florèntia - Fèsules - Rin - Mogontíacum - Tolosa (407) - Roma (410) - Monts Nervàs - Hippo Regius - Arimínum - Arle (425) - Arle (430) - Rimini - Narbo - Tolosa (439) - Utus - Camps Catalàunics - Aquilea - Roma (455) - Agrigent - Arelate - Déols - Cartago Nova - Aurelianum - Cap Bon - Ravenna |
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots. Davant de la presència militar del general romà Aeci, els visigots es rendiren i es retiraren.
Context
[modifica]Amb la mort de l'emperador Honori el 423 i el desordre causat en la successió al tron imperial,[1][2] els visigots, que eren federats de l'imperi des del 418, i estaven establerts a l'Aquitània, amb capital a Tolosa, havien aprofitat l'avinentesa per atacar les terres de la Narbonesa, per intentar accedir a la Provença,[3][2][4] assetjant per primera vegada Arle el 425, sense èxit gràcies a l'arribada del general romà Aeci, amb qui els visigots pactaren la pau.[5][6]
Setge
[modifica]La pau entre romans i visigots fou, de fet, duradora. Però el 430 es va trencar quan els visigots van intentar assetjar novament la ciutat d'Arle, però els visigots en trobar-se amb l'oposició militar d'Aeci, davant de qui ja havien perdut el setge anterior, es van rendir i es retiraren a Tolosa, i no seria fins al 435 quan intentarien novament un moviment.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Wolfram, 1990, p. 175.
- ↑ 2,0 2,1 Valverde Castro, 2000, p. 48.
- ↑ Abadal i de Vinyals i Sánchez Cantón, 39.
- ↑ Collins, 1991, p. 123.
- ↑ Petersen, 2013, p. 43-44.
- ↑ 6,0 6,1 Bury, 1911, p. 279.
Bibliografia
[modifica]- Abadal i de Vinyals, Ramon d'; Sánchez Cantón, Francisco Javier. Del reino de Tolosa al reino de Toledo (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia, 1960.
- Bury, J.B (Dir.). Cambridge Medieval History (en anglès). Nova York: Macmillan, 1911.
- Collins, Roger. La Europa de la alta edad media: 300-1000 (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 1991. ISBN 84-460-1267-7.
- Petersen, Leif Inge Ree. Siege Warfare and Military Organization in the Successor States (400-800 AD) (en anglès). Brill Publishing, 2013.
- Valverde Castro, María Rosario. Ideología, simbolismo y ejercicio del poder real en la monarquía visigoda: un proceso de cambio (en castellà). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2000. ISBN 84-7800-940-X.
- Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). Berkeley i Los Angeles: University of California Press, 1990. ISBN 0-520-06983-8.