Vés al contingut

Batalla de Barbastre (1065)

(S'ha redirigit des de: Setge de Barbastre (1066))
Infotaula de conflicte militarBatalla de Barbastre
Conquesta feudal hispànica
Setge de Barbastre (1065) (Arago 1057)
Setge de Barbastre (1065)
Setge de Barbastre (1065)
Fronteres el 1057.
En verd, l'Emirat de Saraqusta
En marró, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França
En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1065
Coordenades42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ O / 42.03333°N,0.11667°O / 42.03333; -0.11667
LlocBarbastre
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria saragossana
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó
Urgell Comtat d'Urgell
Islam Emirat de Saraqusta
Comandants
Urgell Ermengol III d'Urgell Islam Ahmed I ben Sulaiman
Cronologia

El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Antecedents

[modifica]

Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 amb l'ajut normand i d'Ermengol III d'Urgell,[1] a qui va concedir la ciutat.

A la mort de Ferran I de Lleó el 1065 i la inestabilitat creada pel repartiment del seu regne entre els seus fills, al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans[2] i es va veure amb força per reconquerir Barbastre.

El setge

[modifica]

Meses més tard, Ahmed I ben Sulaiman va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.[3]

Conseqüències

[modifica]

Amb la seva victòria, Ahmed I ben Sulaiman va adoptar el títol d'al-Muqtadirel fort per Déu»),[4] i afligit el rei Ramir per la pèrdua de Barbastre, feu incloure en el seu testament que quan fos reconquerida, s'hi establiria la seu del bisbat.[5]

La definitiva reconquesta de la ciutat fou duta a terme per Pere I d'Aragó i Pamplona en 1101.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida». Jaume Fernández. [Consulta: 9 gener 2015].
  2. Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401. 
  3. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. XIII.3. ISBN 8437087163. 
  4. «Al-Muqtadir» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa, 2010. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 14 gener 2015].
  5. 5,0 5,1 López Novoa, Saturnino. Historia de la muy noble y muy leal Ciudad de Barbastro y descripción geográfico-histórica de su diócesis (en castellà). Imprenta de Pablo Riera, 1861, p. 43.