De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El saqueig de Gibraltar de 1361 fou un atac catalanoaragonès contra els dominis marínides.
El 1309, Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bueno, la va conquerir —Setge de Gibraltar (1309)— per a la Corona de Castella però el 1333 els marínides del Marroc la van reconquerir,[1] i el 1361 ja era l'única plaça que conservaven a la riba nord de l'Estret de Gibraltar.[2]
El 1361, un cop signada la Pau de Terrer, Bernat II de Cabrera combaté a Gibraltar els sarraïns de la dinastia marínida amb sis galeres i 300 cavallers catalans i aragonesos.[3]
Els marínides van perdre definitivament Gibraltar davant el nassarita de Granada Yússuf III el 1410, i al seu torn el duc de Guzmán de Medina Sidonia la va conquerir definitivament pels castellans el 20 d'agost de 1462.