Vés al contingut

Saqueig de Gibraltar (1540)

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Gibraltar
Guerres otomanes
Saqueig de Gibraltar (1540) (Espanya)
Saqueig de Gibraltar (1540)
Saqueig de Gibraltar (1540)
Saqueig de Gibraltar (1540)
Tipussaqueig Modifica el valor a Wikidata
Data1 d'octubre del 1540
Coordenades36° 09′ N, 5° 21′ O / 36.15°N,5.35°O / 36.15; -5.35
LlocGibraltar
ResultatVictòria otomana
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants
Imperi Otomà Piali Hamet
Imperi Otomà Caramaní
Forces
16 naus
2.000 soldats
Baixes
73 presoners
40 vaixells desballestats

El saqueig de Gibraltar de 1540 va ser un atac de l'armada otomana a la ciutat britànica de Gibraltar en el qual van prendre 73 presoners i desballestar 40 vaixells al port. Després de regatejar, van aconseguir 7.000 ducats per cada presoner. Finalment, van ser derrotats a la batalla de l'illa d'Alboran i els presoners supervivents van ser alliberats. A causa de l'atac, l'emperador Carles V va fer fortificar Gibraltar per fer-la inexpugnable.

Antecedents

[modifica]

Khair ed-Din Barba-rossa formà en Alger el 1540 una armada de tres galeres, cinc galiots, sis fustes i dos bergantins, amb 900 remers captius, i 2.000 soldats turcs i moriscos valencians comandada per Piali Hamet,[1] renegat sard, i el general de les tropes de desembarcament és Caramaní, que havia estat esclau a les galeres espanyoles. L'estol salpà l'agost, dirigint-se a l'oest, en saber que les galeres imperials de Bernardino de Mendoza estaven a les Balears.

El saqueig

[modifica]

L'estol otomà entrà a la platja de Gibraltar portant banderes imperials, i desembarquen més d'un miler d'homes. Prenen les portes però en veure que al castell hi havia vigilants, reembarquen emportant-se 73 presoners. Al port desballesten 40 vaixells i cremen una galera en construcció propietat d'Álvaro de Bazán el Vell . Es queden uns dies al port, regatejant fins a aconseguir 7.000 ducats per cada presoner.

Conseqüències

[modifica]

De retorn, la flota fou encalçada per catorze galeres del Regne de Sicília comandades per Bernardino de Mendoza, els otomans foren derrotats a la batalla de l'illa d'Alboran i els presoners supervivents alliberats[2] i els atacants, morts o capturats.

A causa de l'atac, l'emperador Carles V va fer fortificar Gibraltar[3] per fer-la inexpugnable, encàrrec que va rebre l'enginyer alsacià Daniel Specklin.[4]

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Sir William Godfrey Fothergill The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar, p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto. ISBN 0-8386-3237-8
  2. (anglès) John Drinkwater, A history of the siege of Gibraltar, 1779-1783, p.4
  3. Manel Güell, Expugnare Oppidum: El penyal de Gibraltar. A Carn, n. 0, febrer 2006
  4. (anglès) Robert Montgomery Martin