Setge de Mértola
| Revolta contra els almoràvits (1144-1147) | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Mértola Setge de Mértola | |||
 Vista del castell de Mértola | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 15 d'agost de 1144 | ||
| Coordenades | 37° 36′ N, 7° 42′ O / 37.6°N,7.7°O | ||
| Lloc | Martulah | ||
| Resultat | Victòria rebel | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
El setge de Mértola, del 15 d'agost de 1144 fou una de les batalles de la Revolta contra els almoràvits.
El setge
[modifica]El 15 d'agost de 1144 un destacament de 60 muriduns partidaris de Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi manats per Ibn al-Kabila, va sorprendre per engany la fortalesa de Martulah on es va instal·lar Ibn Kasi sent reconegut imam pels seus partidaris.
Conseqüències
[modifica]Dos caps rebels, Ibn Wazir i Ibn Mundhir, se li van unir i va dominar llavors Evora, Beja, Huelva, Niebla i Silves formant un regne amb Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi com a sobirà amb títol d'imam, començant la Revolta contra els almoràvits, i intenta prendre Isbiliya però és derrotat per Yahya ibn Alí ibn Ghàniya. L'imamat és annexionat el 1145 a l'emirat de Batalyaws. ibn Qassi va anar al Magrib, es va entrevistar amb el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin i va tornar amb tropes que el van ajudar a recuperar el seu regne i el domini de Jerez de la Frontera, Arcos, Ronda i Niebla.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, 1982, p. 122. ISBN 8470901257.