Setge de Salses (1503)
| Segona Guerra de Nàpols | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Salses (1503) Setge de Salses (1503) (Catalunya) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 16 de setembre a 19 d'octubre de 1503 | ||
| Coordenades | 42° 50′ 01″ N, 2° 55′ 11″ E / 42.83361°N,2.91972°E | ||
| Lloc | Salses | ||
| Resultat | Victòria espanyola | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.
Antecedents
[modifica]L'any 1500, Lluís XII de França havent signat un acord amb Ferran el Catòlic per a dividir el Regne de Nàpols, va marxar cap al sud des de Milà. El 1502, forces espanyoles i franceses combinades havien pres el control del regne. Desacords sobre el repartiment del regne van portar a una guerra entre Lluís i Ferran. L'any 1503, el rei de frança, vençut a la batalla de Cerignola va decidir atacar el Rosselló.
El setge
[modifica]El 16 de setembre de 1503, mentre el Castell de Salses estava en construcció,[1] la guarnició d'un miler d'homes manada per Sancho de Castilla, el capità general del Rosselló i la Cerdanya, va resistir el setge de l'exèrcit francès comandat pel mariscal Jean IV de Rieux[2] amb 3.600 cavallers i 15.000 infants amb artilleria que bombardejava constantment la fortalesa[3]
La guarnició assetjada consistia en 600 hombes d'armes, 200 genets, 800 infants i 9 peces d'artilleria.[4] Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, el duc d'Alba comandant 1.400 soldats de cavalleria pesant, 1.500 de cavalleria i 10.000 infants, va atacar el camp francès des de Ribesaltes i Clairà.
Ferran el Catòlic va organitzar un gran exèrcit de socors,[4] i el 19 d'octubre, quan el mariscal de Rieux va saber que els espanyols ja estaven a Perpinyà i anaven al seu encontre, va aixecar el setge i retirar creuant la frontera[3] i prenent peces d'artillera. La persecució va arribar fins a la muralla de Narbona, on es va refugiar de Rieux, mentre l'estol francès patia els efectes d'una tempesta al Golf de Lleó i s'havia de refugiar a Marsella.
Conseqüències
[modifica]Lluís XII de França va firmar el novembre de 1503 un armistici per les operacions a la península Ibèrica i França, però no les operacions al Regne de Nàpols, que va quedar finalment en mans de Ferran el Catòlic després de la victòria de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità a la Batalla de Garigliano.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Ingenieros del Rey
- ↑ Salses Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine.portadelspaisoscatalans.com,
- ↑ 3,0 3,1 Suarez Fernández, Luís. Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517 (en castellà). Rialp. ISBN 978-84-321-2100-5 [Consulta: 4 desembre 2011].
- ↑ 4,0 4,1 Jover Zamora, José María. Historia de España (en castellà). Espasa-Calpe, 1969, p. 600.
- ↑ Keegan, John. Who's Who in Military History: From 1453 to the Present Day (en anglès). Routledge, 1996, p. 63. ISBN 9780415127226.
Bibliografia
[modifica]- (castellà) José Luis Arcón, Juan Francisco Pardo Molero i Luis Pablo Martínez, Asitio del castillo de Salça: el mural del Molí dels Frares y los sitios de Salses (1503-1639) ISBN 84-606-2944-9