Setge de Tessalònica (1422-1430)
|
Per a altres significats, vegeu «Batalla de Tessalònica». |
| Expansió otomana per Europa, guerres romano-otomanes i guerres turco-venecianes | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Tessalònica Setge de Tessalònica | |||
 Muralla oriental de Tessalònica, amb el golf Termaic al fons | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | Juny del 1422 - 29 de març del 1430 | ||
| Coordenades | 40° 38′ 15″ N, 22° 56′ 42″ E / 40.6375°N,22.945°E | ||
| Lloc | Tessalònica (Grècia) | ||
| Resultat | Victòria i presa de la ciutat pels otomans | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
El setge de Tessalònica per les forces de l'Imperi Otomà, governat pel soldà Murat II, es produí entre el 1422 i el 1430 i acabà amb la caiguda de Tessalònica en mans dels turcs. La ciutat restaria sota el jou turc durant cinc segles, fins a la seva incorporació al Regne de Grècia el 1912.
Tessalònica ja havia estat sota control otomà entre el 1387 i el 1403, però el caos de l'interregne otomà havia propiciat el seu retorn a l'Imperi Romà d'Orient com a compensació per l'ajuda brindada per l'emperador Manuel II Paleòleg a Süleyman Çelebi, un dels candidats al tron otomà.[1] Tanmateix, el 1422, Murat investí Tessalònica en represàlia pel suport de Constantinoble a Mustafà Çelebi, un pretendent rival. Com que no tenia ni tropes ni recursos suficients per defensar la ciutat, el dèspota Andrònic Paleòleg la cedí a la República de Venècia el setembre del 1423. Els esforços dels venecians per convèncer el soldà de reconèixer-los com a posseïdors de Tessalònica foren debades, car Murat es considerava l'amo legítim de la ciutat i veia els venecians com a intrusos en els seus dominis. La disputa conduí a un bloqueig de Tessalònica pels otomans, que de tant en tant escalava amb assalts directes contra la ciutat.[2] De totes maneres, la major part de les hostilitats foren incursions als respectius territoris dels combatents als Balcans i les illes de l'Egeu. Els venecians no reeixiren en els seus intents de pressionar el soldà bloquejant els Dardanels a Gal·lípoli.
Amb el temps, l'odi dels habitants grecs cap als seus governants italians va dividir i minar la resistència de la ciutat assetjada. Els otomans, amb el soldà al capdavant, van acabar conquerint la ciutat el 29 de març del 1430.[3]
Amb el domini d'aquesta ciutat, els turcs van assegurar definitivament el seu domini sobre Macedònia i van avançar lliurement sobre el centre i el sud de l'actual Grècia, saquejant-ho tot al seu pas. Al seu torn també van avançar cap a l'oest, on Murat II va xocar a les muntanyes d'Albània amb la resistència del guerriller Skanderbeg.
Referències
[modifica]- ↑ Kaldel·lis, 2024, p. 885 i 892.
- ↑ Nicol, 1992, p. 362 i 363.
- ↑ Kaldel·lis, 2024, p. 900.
Bibliografia
[modifica]- Kaldel·lis, A. The New Roman Empire: A History of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 2024. ISBN 978-0-19-754932-2.
- Nicol, D. M. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations (en anglès). Cambridge University Press, 1992. ISBN 9780521428941.