Vés al contingut

Sexe tentacular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tako to ama, 1814, de Katsushika Hokusai.

El sexe tentacular o violació tentacular (en japonès shokushu goukan[1]) és un trop literari[2] que consisteix en representar tentacles utilitzats per a tindre sexe.[3] És un subgènere del hentai.[4]

La primera aparició fou al gravat japonès Tako to ama, dins l'àlbum publicat el 1814 anomenat Kinoe no komatsu, de l'artista Katsushika Hokusai.[5] Altra obra shunga mostrant aquest tipus de zoofília amb animals tentaculars és "Pescadora d'orelles de mar amb un pop" d'autor anònim del 1880.[6] El manga i anime Urotsukidoji de Toshio Maeda foren los obres pioneres modernes.[7] Napier, segons Jennifer M. Stockings, afirma que s'utilitzà i es popularitzà aquesta temàtica com a manera d'esquivar la censura contra la mostra de penis.[8]

Com a representació artística a Espanya destaca com a exemple la violació tentacular alienígena que pateix Araceli, el personatge de la pel·lícula dirigida per Pablo Llorens Molecular Zombie.[9] El joc de cartes Consentacle segueix la temàtica del sexe tentacular.[10] Malgrat que el sexe tentacular es practica amb dones hi ha casos de sexe tentacular amb homes, com al dōjinshi Kuchinashi kaoru sono ude ni.[11] A la pel·lícula d'alienígenes La región salvaje és notòria la influència del gènere del sexe tentacular.[12]

Referències

[modifica]
  1. Mingo Lorente, 2016, p. 146.
  2. Ortega-Brena, 2009, p. 20.
  3. Benoît Carbone, 2013, p. 122.
  4. Figari, Carlos Eduardo «Placeres a la carta: consumo de pornografía y constitución de géneros». La ventana, 3, 27, 2008, pàg. 170-204.
  5. Mingo Lorente, 2016, p. 145-146.
  6. Fargo, Matthew Thomas. Makino Shinichi, Sakaguchi Ango, and Oda Sakunosuke: Modern Japanese Literature as a Joke (Tesi), 2011, p. 65-66. 
  7. Jiménez, Jesús «Toshio Maeda: "La censura estimula la imaginación y la creatividad"». RTVE, 01-11-2016 [Consulta: 17 gener 2017].
  8. Stockins, Jennifer M. The popular image of Japanese femininity inside the anime and manga culture of Japan and Sydney (tesi). University of Wollongong, 2009, p. 134-135. 
  9. Torres Pujol, Rosa. Molecular Zombi y la paternidad marciana de Pablo Llorens, 2013, p. 12-13. 
  10. Narcisse, Evan «Tentacle Alien Sex Card Game Isn't As Perverted as You'd Think». Kotaku, 24-09-2014 [Consulta: 17 gener 2017].
  11. Hemmann, Kathryn «Queering the media mix: The female gaze in Japanese fan comics». Transformative Works and Cultures, 20, 2015.
  12. «'La región salvaje', cine social con tentáculos». eldiario.es, 15-09-2017 [Consulta: 26 maig 2018].

Bibliografia

[modifica]