Shōmu
| |||
| Nom original | (ja) 聖武天皇  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 18 setembre 701 | ||
| Mort | 4 juny 756 (54 anys) Nara (Japó) | ||
| Sepultura | Mount Saho (en)  | ||
 Emperador del Japó | |||
| 724 (Gregorià) – 749 ← Genshō – Koken Tenno → | |||
| Hereu al tron del Japó | |||
| 714 – 724 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Budisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cal·lígraf | ||
| Família | |||
| Família | Família Imperial del Japó | ||
| Cònjuge | emperadriu Kōmyō Tachibana no Konakachi Minami Dono Agatainukai no Hirotoji Hokuden | ||
| Fills | Inoe-naishinnō (  ) Agatainukai no HirotojiKoken Tenno ( ) emperadriu KōmyōFuwa-naishinnō ( ) Agatainukai no HirotojiMotoi-ō ( ) emperadriu KōmyōAsaka-shinnō ( ) Agatainukai no Hirotoji | ||
| Pares | Mommu i Fujiwara no Miyako | ||
| Cronologia | |||
| 22 novembre 740-15 juny 745 | Five Years' Wandering (en)
| ||
Shōmu o Shōmu Tennō (聖武天皇, Shōmu Tennō; Yamato, 701-Nara, 2 de maig de 756),[1] de nom personal Obito,[2] considerat el quaranta-cinquè emperador del Japó de 724 a 749, segons el llistat tradicional.
Succeí la seva tieta Genshō (715-724),[3] que va exercir com a emperadriu durant la seva minoria d'edat, durant la qual va ser declarat príncep el 714, mentre que el 719 participava per primera vegada en assumptes polítics.[1] Estava vinculat a la família Fujiwara a través de la seva mare, l'emperadriu Kyūshi, filla de Fujiwara no Fuhito.[3] El 729 la seva consort, Kōmyō, també filla de Fuhito, va ser declarada emperadriu, trencant la tradició per la qual totes les emperadrius consorts havien de ser princeses imperials.[2][3]
Va canviar la capital de lloc diverses vegades, de Heijo-kyō a Kuni no Miya, Naniwa i Shigara-kyō, retornant a Heijo-kyō l'any 745.[3]
Ell i la seva consort van ser budistes devots i durant el seu regnat el budisme es va convertir de facto en la religió oficial de l'estat, intentant crear una estructura budista arreu del territori només comparable a burocràcia estatal.[2] Va ordenar la construcció d'un temple kokubunji a cada província. A més, va fer construir el Tōdai-ji, com a temple central, i una estàtua del Gran Buda a Nara.[3] El 752 dedicà a aquest Buda un discurs on es declarava esclau de les tres coses precioses: Buda, la llei budista i l'església. Tota aquesta política d'afavorir el budisme i la construcció d'edificis i artefactes va provocar va esgotar el tresor imperial.[2]
Abdicà en favor de la seva filla, Kōken (749) i va esdevenir monjo budista adoptant el nom Shōman.[3] Quan va morir, els objectes rituals utilitzats durant el seu discurs el 752 van ser desades a un magatzem imperial anomenat Shōsōin, a Nara, on encara es troben actualment.[3]
Va ser enterrat en un mausoleu a Sahoyama no Minami no Misasagi, a Nara.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «聖武天皇» (en japonès). Kotobank. Asahi Shimbun. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Shōmu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Frédéric, Louis. Japan Encyclopedia. Cambridge i Londres: Harvard University Press, 2002, p. 202.