Shams al-Din al-Khalili
 Còpia del segle XV o XVI d'una pàgina de la taula d'alquibles d'Al-Khalili.  | |
| Nom original | (ar) شمس الدين عبد اللهمحمد بن محمد الخليلي |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) شمس الدين الخليلي c. 1320 Damasc (Dinastia aiúbida) |
| Mort | c. 1380 (59/60 anys) Damasc (Soldanat Mameluc) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | astrònom, astròleg, muwaqqit |
| Activitat | (Floruit: c. 1365 ) |
| Ocupador | Mesquita dels Omeies |
Shams al-Din al-Khalili (àrab: شمس الدين عبد اللهمحمد بن محمد الخليلي) (Damasc, c. 1320 - Damasc, c. 1380), de nom complet Shams al-Din abu-Abdallah Muhammad-ibn-Muhammad al-Khalili, va ser un astrònom de l'Edat d'or de l'islam.
Vida i obra
[modifica]Res es coneix de la vida d'Al-Khalili. L'únic que es pot afirmar és que va ser el muwaqqit (astrònom oficial) de la mesquita dels Omeies de Damasc durant la segona meitat del segle XIV. La funció del muwaqqit era la de calcular els horaris i les direccions (mirant a La Meca) de les pregàries obligatòries de l'Islam.[1]
Per poder fer les seves funcions, Al-Khalili va calcular unes taules molt acurades per a resoldre problemes estàndard de trigonometria esfèrica a qualsevol latitud i una taula universal d'alquibles (direcció de La Meca en un punt). Aquestes taules han sobreviscut fins els nostres dies en dotzenes de manuscrits.[2]
En la taula d'alquibles, dona el seu valor a 48 localitats (la majoria sirianes) de forma molt acurada.[3] Aparentment, semblen el resultat de mesuraments geodèsics sistemàtics, però més aviat sembla que van ser derivades sense sortir de Damasc.[4]
Més interès tenen les seves taules de funcions auxiliars, en les quals, a més de revisar i recalcular les taules d'Ibn Yunus d'horaris solars (unes 30.000 entrades) per a la latitud de Damasc (aquestes taules es van utilitzar fins al segle XIX),[5] va incorporar unes 14.000 entrades[6] més de funcions trigonomètriques auxiliars per a qualsevol latitud.[7] És sorprenent el seu grau d'exactitud, tenint en compte els instrument de la época.[8]
Referències
[modifica]- ↑ KIng, 1978, p. 75.
- ↑ King, 2005, p. 673.
- ↑ Iqbal, 2009, p. 55.
- ↑ King, 1999, p. 84.
- ↑ King i Samsó, 2001, p. 87.
- ↑ King i Samsó, 2001, p. 86.
- ↑ KIng, 1973, p. 99.
- ↑ van Brummelen i Butler, 1997, p. 41-48.
Bibliografia
[modifica]- Iqbal, Muzaffar. The Making of Islamic Science (en anglès). Islamic Book Trust, 2009. ISBN 978-967-5062-30-8.
- King, David A. «Al-Khalīlī's Auxiliary Tables for Solving Problems of Spherical Astronomy» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 4, Num. 2, 1973, pàg. 99-110. DOI: 10.1177/002182867300400202. ISSN: 0021-8286.
- King, David A. «Astronomical Timekeeping in Fourteenth Century Syria». A: Ahmad Yūsuf Al-Ḥassan, Ghada Karmi, Nizar Namnum (eds.). Proceedings of the First International Symposium for the History of Arabic Science, Volum 2 (en anglès). Institute for the history of Arabic science, 1978, p. 75-84.
- King, David A. World-maps for Finding the Direction and Distance to Mecca (en anglès). Brill, 1999. ISBN 90-04-11367-3.
- King, David A. In Synchrony with the Heavens (en anglès). Brill, 2005. ISBN 90-04-14188-X.
- King, David A.; Samsó, Julio «Astronomical Handbooks and Tables from Islamic World (750-1900): An interim report» (en anglès). Suhayl, Vol. 2, 2001, pàg. 9-105. ISSN: 1576-9372.
- van Brummelen, Glen; Butler, Kenneth «Determining the Interdependence of Historical Astronomical Tables» (en anglès). Journal of the American Statistical Association, Vol. 92, Num. 437, 1997, pàg. 41-48. DOI: 10.1080/01621459.1997.10473601. ISSN: 0162-1459.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Shams al-Din al-Khalili» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- King, David A. «Al-Khalili, Shams Al-Din Abú ‘Abdallah Muhammad Ibn Muhammad» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 maig 2024].