Vés al contingut

Shams al-Din al-Khalili

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaShams al-Din al-Khalili

Còpia del segle XV o XVI d'una pàgina de la taula d'alquibles d'Al-Khalili. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) شمس الدين عبد اللهمحمد بن محمد الخليلي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) شمس الدين الخليلي Modifica el valor a Wikidata
c. 1320 Modifica el valor a Wikidata
Damasc (Dinastia aiúbida) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1380 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Damasc (Soldanat Mameluc) Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, astròleg, muwaqqit Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruitc. 1365 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorMesquita dels Omeies Modifica el valor a Wikidata


Shams al-Din al-Khalili (àrab: شمس الدين عبد اللهمحمد بن محمد الخليلي) (Damasc, c. 1320 - Damasc, c. 1380), de nom complet Shams al-Din abu-Abdallah Muhammad-ibn-Muhammad al-Khalili, va ser un astrònom de l'Edat d'or de l'islam.

Vida i obra

[modifica]

Res es coneix de la vida d'Al-Khalili. L'únic que es pot afirmar és que va ser el muwaqqit (astrònom oficial) de la mesquita dels Omeies de Damasc durant la segona meitat del segle XIV. La funció del muwaqqit era la de calcular els horaris i les direccions (mirant a La Meca) de les pregàries obligatòries de l'Islam.[1]

Per poder fer les seves funcions, Al-Khalili va calcular unes taules molt acurades per a resoldre problemes estàndard de trigonometria esfèrica a qualsevol latitud i una taula universal d'alquibles (direcció de La Meca en un punt). Aquestes taules han sobreviscut fins els nostres dies en dotzenes de manuscrits.[2]

En la taula d'alquibles, dona el seu valor a 48 localitats (la majoria sirianes) de forma molt acurada.[3] Aparentment, semblen el resultat de mesuraments geodèsics sistemàtics, però més aviat sembla que van ser derivades sense sortir de Damasc.[4]

Més interès tenen les seves taules de funcions auxiliars, en les quals, a més de revisar i recalcular les taules d'Ibn Yunus d'horaris solars (unes 30.000 entrades) per a la latitud de Damasc (aquestes taules es van utilitzar fins al segle XIX),[5] va incorporar unes 14.000 entrades[6] més de funcions trigonomètriques auxiliars per a qualsevol latitud.[7] És sorprenent el seu grau d'exactitud, tenint en compte els instrument de la época.[8]

Pàgina d'un manuscrit del segle XVI conservat al palau de Topkapi amb la solució de les funcions i , per a cada grau d' i per a i .

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]