Shisha no Sho
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Kihachirō Kawamoto  |
| Guió | Shinobu Orikuchi (en)  |
| Música | Ryōhei Hirose (en) |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 70 min |
| Idioma original | japonès |
| Color | en color |
       
| |
Shisha no Sho (死者の書, "El llibre del mort") és un llargmetratge d’animació stop motion històric budista japonès del 2005 dirigit per Kihachirō Kawamoto. Es tracta de la llegenda de Chūjō-hime que va traduir alguns dels significatius sutres de la Terra Pura del xinès al japonès, i es diu que va ser testimoni del teixit del mandala Taima per Amitabha Buda ell mateix i els seus assistents de tiges de lotus. És el seu segon llargmetratge, el primer és Rennyo and His Mother (1981) i està basat en la novel·la del mateix nom de Shinobu Orikuchi. Va aparèixer en un parell de festivals de cinema el 2005 abans d'estrenar-se a Japó l'11 de febrer de 2006 i des de llavors ha guanyat diversos premis a festivals d'animació internacionals. Es va projectar als cinemes de tot el Regne Unit a la primavera de 2008 com a part de Kawamoto: The Puppet Master, una temporada de gira del [ [Watershed Media Center]], i es va publicar en DVD-Vídeo a Amèrica del Nord el 22 d'abril de 2008.
Argument
[modifica]Shisha no Sho està ambientat al període Nara cap a l'any 750 dC, l'època en què el budisme s'introduïa des de la Xina.
Iratsume, una dona jove d'una casa noble, s'obsessiona amb la nova religió i passa gran part del seu temps copiant a mà els sutra, intentant entendre els ensenyaments dels Buda. A la vigília de cada equinocci i solstici comença a veure una figura radiant semblant a Buda flotant entre els dos cims del llunyà mont Futakami. Un vespre, després de completar la seva mil·lèsima còpia d'un sutra, la seva visió de la figura que anhelava tornar a veure queda enfosquida per una tempesta de pluja. Perseguint-lo, s'allunya de la seva llar fins al peu de la muntanya, on arriba a un temple on les dones tenen prohibit l'entrada. Allà s'assabenta que la figura potser no és Buda, sinó l'ànima del príncep Ōtsu executat que deambula turmentat entre aquest món i l'altre. Quan l'ànima d'Iratsume i Ōtsu es troben, se senten obligats a unir-se. Forgen un vincle, aportant consol i pau els uns als altres, un vincle que permet que l'ànima del príncep trobi descans. La pel·lícula segueix l'ensenyament japonès que prové del budisme: que siguin qui siguin, amics o enemics, les ànimes dels morts necessiten ser alleujades. Kawamoto ha dit que la pel·lícula està dedicada a totes les persones innocents que han mort en les darreres guerres.[1]
Llibres
[modifica]Shisha no Sho va rebre un premi a l'excel·lència d'animació al Japan Media Arts Festival del 2005.
Notes
[modifica]L'aclamat animador i director rus Iuri Norstein va ser convidat a treballar en la pel·lícula com a "animador convidat".[2]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Official site Arxivat 2006-10-11 a Wayback Machine.
- Kihachirō Kawamoto's Web site (Japanese)