Vés al contingut

Shuntarō Tanikawa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaShuntarō Tanikawa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 谷川俊太郎 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Suginami (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Toyotama Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballVers lliure, literatura, poesia i traducció Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor de literatura infantil, lletrista, guionista, escriptor, videoartista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata -
Company professionalShuji Terayama Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEriko Kishida
Yōko Sano Modifica el valor a Wikidata
FillsKensaku Tanikawa
 () Modifica el valor a Wikidata
PareTetsuzō Tanikawa Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0849479 TMDB.org: 1041700
X: ShuntaroT Musicbrainz: e2262efe-23cd-465d-9b46-872344c7583c Discogs: 3167950 Modifica el valor a Wikidata

Shuntarō Tanikawa (japonès: 谷川俊太郎) (Suginami, 15 de desembre de 1931 - Tòquio, 13 de novembre de 2024)[1] va ser un poeta i traductor japonès.[2][3]

Biografia

[modifica]

Tanikawa va escriure més de 60 llibres de poesia a més de traduir els Peanuts de Charles Schulz i els versos populars anglesos Mother Goose al japonès. Va ser nominat al premi Hans Christian Andersen 2008 per les seves contribucions a la literatura infantil,[4] i va ser guardonat amb la Corona d'Or de la nit de poesia de Struga el 2022. També va ajudar a traduir Swimmy de Leo Lionni al japonès.

Entre les seves contribucions a gèneres artístics menys convencionals hi ha la seva correspondència oberta en vídeo amb Shūji Terayama (Video Letter, 1983). Des de la dècada de 1970, Tanikawa també va proporcionar versos breus i onomatopeics per als llibres il·lustrats que va publicar en col·laboració amb l'artista visual Sadamasa Motonaga, amb qui s'havia fet amic durant la seva estada a Nova York el 1966, oferts per la Japan Society.

Va col·laborar diverses vegades amb el lletrista Chris Mosdell, incloent-hi la creació d'una baralla de cartes creada en la tradició d'endevinació omikuji dels santuaris xintoistes, titulada Els oracles de la distracció.[5] Tanikawa també va coescriure l'Olimpíada de Tòquio de Kon Ichikawa i va escriure la lletra del tema principal d'El castell ambulant. Juntament amb Jerome Rothenberg i Hiromi Itō, va participar en la poesia renshi col·laborativa, preconitzada per Makoto Ōoka.[6]

El seu pare va ser el filòsof i acadèmic Tetsuzō Tanikawa. L'autora-il·lustradora Yōko Sano va ser la seva tercera dona, qui va il·lustrar un volum dels seus poemes, Onna Ni.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Fallece Shuntarō Tanikawa, letrista de obras destacadas como "El castillo ambulante"» (en castellà), 20-11-2024. [Consulta: 22 novembre 2024].
  2. «Books of The Times - New York Times». , 12-11-1983.
  3. «Prosing the question - Chinadaily.com.cn». [Consulta: 22 novembre 2024].
  4. «"Andersen Awards 2008: Nominations", International Board on Books for Young People (IBBY), 2007-07.». [Consulta: 3 gener 2012].
  5. The Oracles of Distraction
  6. Tanikawa, Shuntarō, Hiromi Itō, Wakako Kaku, Yasuhiro Yotsumoto, Jerome Rothenberg. Connecting through the Voice, translated by Jeffrey Angles, in Journal of Renga & Renku, issue 2, 2012. p. 169
  7. «Sensual poetry on love, marriage», 03-03-2013.