Shuntarō Tanikawa
  | |
| Nom original | (ja) 谷川俊太郎 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 desembre 1931 (92 anys) Suginami (Japó) |
| Formació | Institut Toyotama |
| Activitat | |
| Camp de treball | Vers lliure |
| Ocupació | poeta, traductor, escriptor de literatura infantil, lletrista, guionista, escriptor, videoartista |
| Activitat | 1940 - |
| Company professional | Shuji Terayama |
| Família | |
| Cònjuge | Eriko Kishida Yōko Sano |
| Premis | |
| |
    
| |
Shuntarō Tanikawa (en japonès 谷川 俊太郎, hiragana たにかわ しゅんたろう Tanikawa Shuntarō, on Tanikawa és el cognom), nascut el 15 de desembre de 1931 a Tòquio, Japó, és un poeta i traductor japonès.[1] És un dels poetes japonesos més famosos encara vius, molt llegit al Japó i a l'estranger, i del que s'ha especulat sovint amb la seva nominació al Premi Nobel de Literatura.[2] S'ha traduït a múltiples llengües occidentals, però encara no en català.
Tanikawa ha escrit més de 60 llibres de poesia a més de traduir els Peanuts de Charles Schulz i els versos populars anglesos Mother Goose al japonès. Va ser nominat al premi Hans Christian Andersen 2008 per les seves contribucions a la literatura infantil,[3] i va ser guardonat amb la Corona d'Or de la nit de poesia de Struga el 2022. També va ajudar a traduir Swimmy de Leo Lionni al japonès.
Entre les seves contribucions a gèneres artístics menys convencionals hi ha la seva correspondència oberta en vídeo amb Shūji Terayama (Video Letter, 1983). Des de la dècada de 1970, Tanikawa també va proporcionar versos breus i onomatopeics per als llibres il·lustrats que va publicar en col·laboració amb l'artista visual Sadamasa Motonaga, amb qui s'havia fet amic durant la seva estada a Nova York el 1966, oferts per la Japan Society.
Ha col·laborat diverses vegades amb el lletrista Chris Mosdell, incloent-hi la creació d'una baralla de cartes creada en la tradició d'endevinació omikuji dels santuaris xintoistes, titulada Els oracles de la distracció.[4] Tanikawa també va coescriure l'Olimpíada de Tòquio de Kon Ichikawa i va escriure la lletra del tema principal de El Castell ambulant (pel·lícula) . Juntament amb Jerome Rothenberg i Hiromi Itō, ha participat en la poesia <i>renshi</i> col·laborativa, preconitzada per Makoto Ōoka.[5]
El seu pare va ser el filòsof i acadèmic Tetsuzō Tanikawa. L'autora-il·lustradora Yōko Sano va ser la seva tercera dona, qui va il·lustrar un volum dels seus poemes, Onna Ni.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Books of The Times - New York Times». , 12-11-1983.
- ↑ "Prosing the Question" by Mei Jia, China Daily, 2011-12-15. Retrieved 2012-01-03.
- ↑ «"Andersen Awards 2008: Nominations", International Board on Books for Young People (IBBY), 2007-07.». [Consulta: 3 gener 2012].
- ↑ The Oracles of Distraction
- ↑ Tanikawa, Shuntarō, Hiromi Itō, Wakako Kaku, Yasuhiro Yotsumoto, Jerome Rothenberg. Connecting through the Voice, translated by Jeffrey Angles, in Journal of Renga & Renku, issue 2, 2012. p. 169
- ↑ «Sensual poetry on love, marriage», 03-03-2013.
Enllaços externs
[modifica]- El New York Times parla de les obres seleccionades de Tanikawa
- Shuntaro Tanikawa Arxivat 2017-08-31 a Wayback Machine. a J'Lit Books del Japó (in English)