Vés al contingut

Sibil·la d'Armènia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSibil·la d'Armènia
Biografia
Naixement1240 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1290 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbatllessa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Antioquia (1254–1268)
Comte de Trípoli (1254–1275)
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Hethumiana Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBohemon VI Modifica el valor a Wikidata
FillsMary of Antioch, Bohemon VII, Lucia d'Antioquia-Poitiers Modifica el valor a Wikidata
ParesHethum I Modifica el valor a Wikidata  i Isabel d'Armènia Menor Modifica el valor a Wikidata
GermansFimi of Armenia, Lady of Sidon
Marie d'Armènia
Rita d'Armenia, Lady de Saravantikar
Toros d'Armènia
Lleó III d'Armènia
Princesa Isabella of Armenia Modifica el valor a Wikidata

Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.

Des de diverses generacions, diversos litigis oposaven el regne armeni de Cilícia al principat d'Antioquia. Tot havia començat per la possessió de ciutats que es trobaven sobre la frontera entre els dos països. Lleó II d'Armènia va fer presoner a Bohemon III d'Antioquia, però la ciutat d'Antioquia va refusar entregar-se als armenis. Finalment l'hereu de Bohemon III, Ramon, es va casar amb la neboda de Lleó II. Van tenir un fill, Ramon Rupen d'Antioquia, però Bohemon IV d'Antioquia, comte de Trípoli i fill segon de Bohemon III, va apartar el seu nebot de la successió d'Antioquia. Va seguir una guerra entre l'oncle i el nebot, aquest sostingut per Lleó II. Ramon Rupen va aconseguir el principat però als tres anys Bohemon IV acaba per expulsar-lo definitivament. Bohemon IV va tenir diversos fills entre els quals un anomenat Felip que es va casar amb Isabel d'Armènia, la filla i hereva de Lleó II. Però les seves conviccions religioses el feren detestar als seus nous subdits que finalment es van amotinar. El cap de la noblesa armènia, Hethum de Barberon, va empresonar a Felip i a continuació el va fer matar, i es va casar amb la seva vídua.

El 1250, Lluís IX de França va arribar a Terra Santa i, desitjós de preparar els Estats Llatins d'Orient per a les properes ofensives mameluques, va intentar reconciliar als dos rivals. Aquests van fer la pau i Sibil·le, filla de Hethum i d'Isabel, es va casar amb Bohemon VI d'Antioquia, el net de Bohemon IV i el nebot de Felip.

Van tenir quatre fills :

Bibliografia

[modifica]
  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949