Sibt ibn al-Jawzí
| Nom original | (ar) يُوسُف بن قزغلي بن عبد الله التُركي البغدادي العوني الحنفي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1186 (Gregorià) Bagdad (Iraq) |
| Mort | 1256 (Gregorià) (69/70 anys) Damasc (Síria) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | ulema, historiador |
| Professors | Majd ad-Dīn Ibn Athir (en)  , Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí i Ibn Tabarzad (en) |
| Alumnes | Ibn al-Kharrat ad-Dawalibí |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Parents | Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí, avi matern |
Xams-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn Kizoghlu (àrab: شمس الدين أبو المظفر يوسف بن كزغل, Xams ad-Dīn Abū l-Muẓaffar Yūsuf ibn Kizoḡlu), més conegut com a Sibt ibn al-Jawzí (àrab: سبط بن الجوزي, Sibṭ ibn al-Jawzī) (Bagdad, vers el 1185 - Damasc, 1256) fou un predicador i historiador establert a Damasc vers el 1201. Era fill d'un cèlebre erudit hanbalita, Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí, amb qui a vegades se'l confon.
És l'autor d'una història universal anomenada Mírat az-zaman ('El mirall del temps') amb una important secció cronològica.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn al-Djawzī".