Vés al contingut

Foneria de Völklingen

(S'ha redirigit des de: Siderúrgia de Völklinger)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Foneria de Völklingen
Imatge
Foneria de Völklingen
Nom en la llengua original(de) Völklinger Hütte Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFerreria i sala d'espectacles Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície6 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVölklingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 15′ 02″ N, 6° 50′ 43″ E / 49.2506°N,6.8453°E / 49.2506; 6.8453
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1994 (18a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador687
Patrimoni arquitectònic d'Alemanya
Lloc webvoelklinger-huette.org Modifica el valor a Wikidata

Facebook: WeltkulturerbeVoelklingerHuette X: Weltkulturerbe_ Instagram: voelklinger_huette Snapchat: weltkulterbe Youtube: UCfBlcOVFgz7BS1OfGGPqEug Pinterest: weltkulturerbe Modifica el valor a Wikidata

La Foneria de Völklingen (en alemany Völklinger Hütte) és una fàbrica siderúrgica situada a la ciutat alemanya de Völklingen, al Saarland. És l'única de tot Europa Occidental i de l'Amèrica del Nord que, havent estat equipada entre el final del segle xix i el començament del xx, es va mantenir intacta. Ocupa una extensió de 6 hectàrees.

El 1994, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1]

És un dels punts de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial.

Història

[modifica]

El 1873, l'enginyer Julius Buch va construir una foneria prop de Völklingen, a la riba del Saar, però al cap de sis anys va haver de tancar per problemes econòmics. Dos anys més tard, el 1881, la va vendre a Carl Röchling, que l'any següent hi va inaugurar el primer alt forn.

La inversió va donar resultat i el 1890 la foneria era la principal productora de bigues d'acer de l'Imperi Alemany. Deu anys més tard, durant els anys 1898-1899, proven la gasolina com a combustible, i com que n'obtenen bons resultats el 1900 ja la feien servir als motors de combustió.

Detall de l'alt forn

El 1911, Völklingen ja era una indústria multifuncional i produïa diversos tipus d'articles: a més a més de peces de ferro i acer de tota mena, també s'hi fabricaven fertilitzants, amoníac i benzina, entre altres subproductes de la combustió. Més endavant, durant la Segona Guerra Mundial, molts presoners vinguts de Bèlgica, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Rússia, entre d'altres, van ser obligats a treballar-hi, molts dels quals en unes condicions de feina pèssimes.

Un cop acabada la guerra, l'administració de les fàbriques fou assumida pels francesos. Aleshores hi van arribar a treballar 17.000 obrers en total, un rècord de la història de la indústria.

El 1986 la foneria va tancar les portes. Es va decidir que els edificis i els equipaments havien de ser preservats a causa del seu valor històric. El 1994 era declarada Patrimoni de la Humanitat.

La foneria, avui

[modifica]

Actualment, la Foneria de Völklingen és un museu que l'any 2000 fou visitat per 104.000 persones. El 2004 s'hi va inaugurar el Ferrodrom, un recorregut científic interactiu pel món de l'acer i la seva fabricació. Els visitants poden passejar-se per les antigues instal·lacions industrials i conèixer els processos de producció. A més a més, s'hi fan exposicions temporals de temàtica diversa. A l'estiu s'hi fan concerts ocasionals.


Referències

[modifica]
  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Völklingen Ironworks» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].