Siderazot
 Siderazot | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeNx a Fe₃N1,33 (x ~ 0.25-0.5; estructura del tipus epsilon) |
| Epònim | ferro i nitrogen |
| Localitat tipus | Etna |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.04 – Anhang |
| Dana | 1.1.18.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,67Å; c = 4,36Å |
| Color | blanc, blanc-plata |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i qüestionable (Q) |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Saz |
| Referències | [1] |
El siderazot és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del grec "sideros", ferro, i "azoton", nitrogen, referint-se a la seva composició química. De vegades també se'l coneix amb el nom de silvestrita.
Característiques
[modifica]El siderazot és un nitrur de ferro, amb fórmula química FeNx a Fe₃N1,33, sent x ~ 0,25-0,5. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant una capa molt fina sobre la lava.[2] Va ser descoberta l'any 1876 a l'Etna, a la província de Catània (Sicília, Itàlia). També se n'ha trobat al Vesuvi (Campania, Itàlia) i al volcà Krysuvik, a Islàndia.
Durant molts anys va estar classificada com una espècie qüestionable per l'Associació Mineralògica Internacional degut a la manca d'anàlisis concluents sobre la seva composició química. L'any 2021 es van obtenir noves dades químiques i estructurals. A més, es proporcionen dades de Raman i de reflectància, i el conjunt complet de dades indiquen que el siderazot posseeix l'estructura del tipus ε-Fe₃N. A la llum d’aquestes noves dades, l'estat del siderazot passa de qüestionable a redefinida.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el siderazot pertany a «01.BC - Nitrurs» juntament amb els següents minerals: roaldita, carlsbergita, osbornita i nitrur de gal·li.
Referències
[modifica]- ↑ «Siderazot» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ «Siderazot» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 61». Mineralogical Magazine, 85, 6-2021, pàg. 459–463 [Consulta: 30 juny 2021].
Enllaços externs
[modifica]