Siegfried Bosch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  |
| Mort | 1940 (23/24 anys) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, periodista, historiador |
Siegfried Bosch i Pardo (Barcelona, 1916 – 1940) fou un advocat, periodista i historiador.[1]
Va néixer al carrer de l'Hospital i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1936. D'ideologia catalanista i republicana, fou militant de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i proper al partit Acció Catalana Republicana. Com a membre de l'Associació d'alumnes de la Facultat de Dret participà en el Congrés Jurídic Català celebrat el maig de 1936 i organitzà la mostra de textos jurídics de l'antic Dret Català al paranimf de la Universitat. En el marc de l'esmentat Congrés, i conjuntament amb Manuel Cruells i Pifarré, edità el catàleg de l'exposició de documents jurídics de l'arxiu de Poblet.[2] El mateix any organitzà un cicle de conferencies sobre la Universitat de Barcelona a l'Ateneu Barcelonès.[3]
De ben jove s'interessà per diferents aspectes de la història de Catalunya i, molt particularment, per l'època medieval. Entre les seves aportacions més significatives destaquen els treballs en l'àmbit de la cavalleria, duels i desafiaments,[4] i una altra memòria en col·laboració amb Francesc Carreras Candi,.[5]
Autor d'un extens estudi sobre els orígens del Tirant lo Blanch que no arribà a publicar-se. Tot i així, després de la guerra civil, Ramon Aramon, com a secretari de l'Institut d'Estudis Catalans, en donà a conèixer dos capítols a la revista Estudis Romànics[6] a començament de la dècada dels cinquanta.
L'any 1933 s'incorporà com a redactor a la revista Universitat Catalana -publicació adherida a la Fédération Universitaire Internationale-, de la que posteriorment en fou director. L'any 1935 inicià una intensa col·laboració amb el diari La Publicitat, a la secció Les Lletres i les Arts, com a crític literari.[7] Durant la Guerra Civil, a partir de setembre del 1937 i des del front de Madrid com a corresponsal de guerra publicà una sèrie de cròniques sota el títol genèric "De la lleva catalana del 1937".[8] El juny de 1937 s'havia incorporat al grup de transmissions del Tercer Cuerpo del Ejército i, posteriorment, al mes de desembre fou destinat al tribunal Militar Permanente de la mateixa unitat com a soldat lletrat.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Siegfried Bosch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Catàleg de l'exposició de documents jurídics de l'arxiu de Poblet. Siegfried Bosch, Manuel Cruells. Congrés Jurídic Català 1936
- ↑ Conferencies sobre la Universitat de Barcelona: organitzades per l'Associació Professional d'Estudiants de Dret, i donades a l'Ateneu Barcelonès, Altés, 1935
- ↑ 1. "Sant Jordi en la cavalleria catalana", Siegfried Bosch, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1936, 492, 172-182; 2. "Les partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria", Siegfried Bosch, a Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: miscel·lània d'estudis literaris, històrics i lingüístics, vol. 3, 1936; 3. "El testament sagramental", Siegfried Bosch,Universitat Catalana, 1933, 2(16), 8-9; 4. "Repte desafiament i duel", Siegfried Bosch, 1934, 2(25), 77-78)
- ↑ "Desafiaments a Catalunya en el segle XVI", Francesc Carreras Candi i Siegfried Bosch, Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres, 1936, 39-64
- ↑ 1." Les fonts orientals del Tirant lo Blanch", Siegfried Bosch, Estudis Romànics, 1949-1950, 2, 1-50 2. "La batalla a ús e costum de França en el Tirant lo Blanch", Siegfried Bosch, Estudis Romànics, 1951-1952, 3, 99-101
- ↑ 1. La Publicitat, 19 de setembre de 1935, p. 4 “Sobre una poesia de Pere Serafí” 2. La Publicitat, 8 d'octubre de 1935, p. 4 “Erudició i vulgarització” 3. La Publicitat, 7 de gener de 1936, p. 2. “La fi d'una polèmica. Ausiàs March, català de València” 4. La Publicitat, 23 de febrer de 1936, p. 2. “Iniciació a la bruixeria” 5. La Publicitat, 20 de març de 1936, p. 2. “Fondation et histoire du Collège Royal de Chirurgie de Barcelone”, de Cardoner i Planes 6. La Publicitat, 4 d'abril de 1936, p. 2. “El cavaller de lleó i l'occidor d'un Alà” 7. La Publicitat, 20 d'agost de 1938, p. 3. “Bacus a la literatura”
- ↑ 1. La Publicitat, 4 d'agost de 1937, p. 1. “A propòsit d'unes publicacions recents. La demagògia i la història” 2. La Publicitat, 11 de setembre de 1937, p. 1. “Bohèmia de guerra” 3. La Publicitat, 27 d'octubre de 1937, p. 3. “La destrucció d'un patrimoni històric. Documentació d'arxiu” 4. La Publicitat, 26 de desembre de 1937, p. 1. “Notes del domèstic” 5. La Publicitat, 7 de gener de 1938, p.8. “La segona reconquesta. Moros i cristians” 6. La Publicitat, 24 de març de 1938, p. 4. “Un tema clàssic. Sobre les armes i les lletres” 7. La Publicitat, 22 de juny de 1938, p. 3. “De la lleva catalana del 1937” 8. La Publicitat, 19 de juliol de 1938, p. 6. “Quatre instantànies de guerra” 9. La Publicitat, 2 de setembre de 1938, p. 3. “Notes de guerra. Els fugitius de l'Espanya Blava”
- ↑ Centro Documental de la Memoria Histórica. Salamanca. Ministerio de Defensa Nacional. Concurso de Tenientes Auditores en Campaña. Expediente: Siegfried Bosch Pardo