Vés al contingut

Sempre ens quedarà demà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Siempre nos quedará mañana)
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
L'article necessita algunes millores de redacció.
Hi ha fragments mal redactats.
Infotaula de pel·lículaSempre ens quedarà demà
C'è ancora domani Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPaola Cortellesi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Valerio Mastandrea
Giorgio Colangeli
Vinicio Marchioni
Federico Tocci
Alessia Barela
Paola Cortellesi
Paola Tiziana Cruciani
Emanuela Fanelli
Romana Maggiora Vergano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLele Marchitelli Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMozinet Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata
Durada118 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalRomanesc
italià
anglès Modifica el valor a Wikidata
Subtitulat en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt21800162 FilmAffinity: 201853 Allocine: 321520 Rottentomatoes: m/theres_still_tomorrow Letterboxd: theres-still-tomorrow TMDB.org: 1026227 Modifica el valor a Wikidata

Sempre ens quedarà demà (títol original en italià, C'è ancora domani; lit. ‘Encara hi ha demà’) és una pel·lícula italiana de 2023, escrita, dirigida i protagonitzada per Paola Cortellesi en el seu debut com a directora.[1] S'ha subtitulat al català.[2]

La pel·lícula va ser presentada en la 18a edició de la Festa del Cinema de Roma, competint en la categoria Progressive Cinema - Visioni per il mondo di domani (Cinema progressiu - Visions per al món de demà), en què va obtenir dos premis, inclòs el Premi Especial del Jurat i un esment especial com a millor òpera prima.[3] Posteriorment, va rebre el premi a la Pel·lícula de l'Any en els Nastri d'argento 2024.[4][5]

La pel·lícula va ser un èxit de taquilla a Itàlia, apreciada tant per la crítica italiana com estrangera per la direcció i les interpretacions dels actors, així com pels temps abordats relacionats amb la cultura patriarcal, la violència de gènere i els drets de les dones.[6][7] Ha estat reconeguda com una de les millors pel·lícules de 2023.[8][9][10]

Argument

[modifica]

Roma, maig de 1946. La ciutat està dividida, igual que la resta d'Itàlia, entre la pobresa i la tràgica devastació bèl·lica deixada per la Segona Guerra Mundial. Les unitats militars aliades ocupen els carrers i el desig de canvi, alimentat per l'imminent referèndum institucional sobre la República i l'elecció de l'Assemblea Constituent de 2 i 3 de juny, és palpable.

Delia és casada amb Ivano, qui la colpeja regularment i la sotmet a constant assetjament i humiliació; la parella té tres fills. La seva filla gran, Marcella, a punt de comprometre's, menysté la seva mare per la passivitat amb la qual suporta els abusos matrimonials. El dia a dia de Delia es divideix entre tasques domèstiques i diversos treballs mal retribuïts com a costurera, remendadora de roba interior, empleada domèstica, netejadora i aplicadora d'injeccions a casa, i reparadora de paraigües. Els únics alleujaments són la seva amistat amb Marisa, una verdulera enginyosa i optimista, i amb Nino, per qui va tenir un afecte especial en el passat. Nino és mecànic i ex partisà, qui li suggereix escapar amb ell cap a Llombardia a la recerca de millors oportunitats laborals i vitals.

Un dia Delia li retorna una foto familiar al soldat afroestadunidenc William, qui li agraeix oferint-li una barra de xocolata. Després de diversos encontres, William s'ofereix a ajudar-la en notar els hematomas en el seu cos. A més, Delia rep una carta el contingut de la qual no es revela, i tot i que inicialment pensa a rebutjar-la, decideix guardar-la. Mentrestant, Marcella organitza les seves noces amb Giulio, el jove plançó d'una família adinerada, proprietari d'un bar de la zona; Ivano dona suport a aquest matrimoni, intuint els beneficis econòmics que en podrien derivar-se. No obstant això, en presenciar un episodi en el qual Giulio amenaça Marcella, Delia comprèn que la seva filla podria enfrontar-se a un matrimoni similar al seu, en el qual seria regularment maltractada i humiliada. Amb l'ajuda de William, aconsegueix frustrar els plans matrimonials de la parella.

Tot i estar decidida a escapar amb Nino el 2 de juny, Delia es veu obligada a postergar els seus plans quan el seu sogre mor sobtadament aquell mateix matí. Encara que intenti ocultar la notícia a la seva família, es troba atrapada en la vetlla i obligada a romandre més temps. L'endemà, abans de sortir de casa, Delia deixa els diners que havia estalviat a Marcella perquè pugui continuar els seus estudis i finalment es proposa complir el que havia planejat: acudir en secret a les urnes per a votar al Referèndum sobre la República i triar l'Assemblea Constituent, la seva primera experiència de vot com per a les altres dones d'Itàlia. Havent perdut accidentalment la seva targeta electoral a casa, trobada primer per Ivano i després per Marcella, es veu perseguida per tots dos: Marcella li retornarà el document vàlid a temps per emetre el seu vot. En veure Ivano dirigir-se ràpidament cap a ella, Delia pensa en sortir corrent, però en l'últim moment es deté i gira per a mirar-lo, imitada per les altres dones presents, la qual cosa fa que el seu marit se senti sorprès i se'n vagi.

Repartiment

[modifica]

Banda sonora

[modifica]

La banda sonora va ser realitzada per Lele Marchitelli, i alterna composicions originals amb cançons ja existents.[11][12]

Cançons que componen la banda sonora

[modifica]
  1. Aprite le finestre (Fiorella Bini)
  2. Calvin (Jon Spencer Blues Explosion)
  3. M'innamoro davvero (Fabio Concato)
  4. Irrequietezza (Lele Marchitelli)
  5. La lettera (Lele Marchitelli)
  6. Nessuno (Musica Nua)
  7. Perdoniamoci (Achille Togliani)
  8. Nella città (Lele Marchitelli)
  9. La sera dei miracoli (Lucio Dalla)
  10. Ansia e dolore (Lele Marchitelli)
  11. C'è ancora domani (Lele Marchitelli)
  12. B.O.B. (Bombs Over Baghdad) (OutKast)
  13. A bocca chiusa (Daniele Silvestri)
  14. The little things (The Big Gigantic amb Angela McCluskey)
  15. Swinging on the right side (Lorenzo Maffia i Alessandro La Corte)
  16. Tu sei il mio grande amor (Lorenzo Maffia, Alessandro La Corte i Enrico Rispoli)

Llançament

[modifica]

S'ha estrenat com a pel·lícula d'obertura del Festival de Cinema de Roma de 2023, i després ha estat llançada als cinemes italians el 26 d'octubre de 2023; el 31 de març de 2024 la pel·lícula s'ha estrenat en Netflix i Now a Itàlia.[13][14][15] A nivell internacional els drets han estat comprats per distribudores de 18 paises, i ha tingut diverses dates d'estrena en els diferents estats al llarg de 2024.[15]

Estat Data d'estrena[16]
Itàlia Itàlia 18 d'octubre de 2023[nota 1]
26 d'octubre de 2023[nota 2]
 Suïssa 26 d'octubre de 2023 (Cantó de Ticino)
13 de març de 2024 (Romandia)
4 d'abril de 2024 (cantons germanòfons)
Suècia Suècia 29 de gener de 2024[nota 3]
1 de març de 2024[nota 2]
Marroc Marroc 13 de març de 2024[nota 2]
França França 13 de març de 2024
Bèlgica Bèlgica 15 de març de 2024[nota 4]
Països Baixos Països Baixos 21 de març de 2024
Alemanya Alemanya 4 d'abril de 2024
Àustria Àustria
Argentina Argentina 11 d'abril de 2024
Equador Equador 26 d'abril de 2024
Espanya Espanya
Irlanda Irlanda
Regne Unit Regne Unit[17]
Portugal Portugal 9 de maig de 2024
Polònia Polònia 24 de maig de 2024
Austràlia Austràlia 28 de novembre de 2024
Noruega Noruega 25 de desembre de 2024

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Debut mundial a la 18a edició de la Festa del Cinema di Roma
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Data d'estrena a les sales de cinema.
  3. ↑ Presentació preliminar al Festival de Cinema de Göteborg
  4. ↑ Estrena limitada
  5. ↑ 5,0 5,1 Amb 19 nominacions, va aconseguir el rècord històric d'una pel·lícula amb un director debut

Referències

[modifica]
  1. ↑ «"C'e' ancora domani", debutto alla regia di Paola Cortellesi» (en italià). Agenzia ANSA, 18-10-2023. [Consulta: 31 març 2024].
  2. ↑ «Sempre ens quedarà demà». ésAdir. [Consulta: 19 juliol 2024].
  3. ↑ Vania Amitrano. «Festa del cinema di Roma 2023, vincitori e bilanci» (en italià). Ciak, 28-10-2023.
  4. ↑ Letizia Giangualano. «Cinema, Nastro d'argento per 'C'è ancora domani' di Paola Cortellesi, è il film dell'anno» (en italià). Alley Oop. Il Sole 24 Ore, 19 diciembre 2023.
  5. ↑ Luisa Carcavale. «C’è ancora domani è il Film dell’anno dei Nastri d’Argento» (en italià). Sky TG24, 19 diciembre 2023.
  6. ↑ ilsorpassocinema. «"C'è ancora domani" sorpassa "Il ciclone": i maggiori incassi di sempre in Italia» (en italià). Il Sorpasso Cinema.
  7. ↑ Paolo Mereghetti. «Perché Paola Cortellesi sbanca? Parla senza gridare e dice cose che non possiamo non condividere» (en italià). Corriere della Sera, 27 diciembre 2023.
  8. ↑ Gabriele Niola. «I 10 migliori film del 2023» (en italià). Wired Italia, 28 diciembre 2023.
  9. ↑ Stefano Lo Verme. «I migliori film del 2023» (en italià). Movieplayer.it, 28 diciembre 2023.
  10. ↑ Arianna Finos. «Festa di Roma, trionfo di Paola Cortellesi. Alba Rohrwacher è la migliore attrice» (en italià), 28-10-2023.
  11. ↑ Teresa Monaco. «C'è ancora domani: una colonna sonora da cantare "a bocca chiusa"» (en italià). Cinematographe.it, 13-11-2023.
  12. ↑ Valentina Ariete. «C'è ancora domani: la colonna sonora del film di Paola Cortellesi, da Lucio Dalla agli Outkast» (en italià). Radio Deejay, 14-11-2023.
  13. ↑ «‘C'è ancora domani’, il debutto alla regia di Paola Cortellesi, protagonista Mastandrea» (en italià). la Repubblica, 21-09-2023.
  14. ↑ Francesco, Davide Di. «C'è ancora domani su Netflix, ecco la data» (en italià). Ciak Magazine, 09-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 Puglisi, Manuela. «"C'è ancora domani", arriva su Netflix e Now il capolavoro della Cortellesi» (en italià). TV Sorrisi e Canzoni, 27-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  16. ↑ «Siempre nos quedará mañana - Información de lanzamiento». IMDb.
  17. ↑ «Paola Cortellesi alla conquista del Regno Unito: ad aprile esce ‘C’è ancora domani’» (en italià). la Repubblica, 23-03-2024.
  18. ↑ Sernagiotto, Camilla. «Vincitori David di Donatello 2024, tutti i premi» (en italià). Sky TG24, 04-05-2024. [Consulta: 4 maig 2024].
  19. ↑ Ugolini, Chiara. «David di Donatello 2024, le candidature. ‘C’è ancora domani’ fa il record con 19 nomination» (en italià). la Repubblica, 03-04-2024. [Consulta: 5 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sempre_ens_quedarà_demà&oldid=33977306»