Vés al contingut

Sifonogàmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La sifonogàmia és un tipus de fecundació vegetal simple (en gimnospermes) o doble (en angiospermes) que implica la presència d'un tub pol·línic a través del qual passa el pol·len al sac embrionari.[1] Representa una manera d'adaptació al medi terrestre, donat que el gàmetes masculins mai són alliberats al medi extern.[2]

Procés de fecundació

[modifica]

El tub pol·línic porta el gàmeta masculí fins a l'ovocèl·lula, encara que les gimnospermes més antigues (com el Ginkgo) presenten zoidiogàmia. Després d'això el pol·len dona lloc a dos espermatozoides, que neden fins a fecundar l'ovocèl·lula. És una fecundació simple: el gàmeta masculí fecunda només el gàmeta femení formant un zigot 2n (diploide); la resta del teixit, amb l'endosperm o teixit nutritiu és n (haploide). En les angiospermes, en canvi, la fecundació és doble: un altre gàmeta masculí fecunda l'endosperm.[3]

Notes i refeències

[modifica]
  1. «Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico». Universidad de Salamanca. Arxivat de l'original el 2010-04-01. [Consulta: 15 juny 2011].
  2. «Definición de sifonogamia». Definicion.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 juny 2011].
  3. «Doris Berdazco: Reproducción». [Consulta: 16 juny 2011].

Enllaços externs

[modifica]
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sifonogàmia