Vés al contingut

Sigillo

Plantilla:Infotaula geografia políticaSigillo
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 19′ 52″ N, 12° 44′ 32″ E / 43.3311°N,12.7422°E / 43.3311; 12.7422
PaísItàlia
RegióÚmbria
Provínciaprovíncia de Perugia Modifica el valor a Wikidata
CapitalSigillo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.335 (2023) Modifica el valor a Wikidata (88,18 hab./km²)
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície26,48 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud490 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSanta Anna Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal06028 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic075 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT054049 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI727 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.sigillo.pg.it Modifica el valor a Wikidata

Sigillo és un comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 35 km al nord-est de Perusa. L'1 de gener de 2018 tenia 2.355 habitants.[1]

Limita amb els municipis de Costacciaro, Fabriano, Fossato di Vico i Gubbio.

Història

[modifica]

Abans de la conquesta de Roma, el territori de Sigillo estava habitat per una tribu d'umbres; més tard va ser un municipi romà conegut com a Suillum, a la Via Flamínia. L'any 410 va ser destruït pels gots d'Alaric I durant la seva marxa cap a Roma.

Posteriorment va formar part del ducat longobard de Spoleto i del gastaldat de Nocera, que, després de la conquesta dels francs a finals del segle VIII es va convertir en el comtat de Nocera. En 1230, l'Emperador Frederic II va destruir Sigillo per castigar la seva postura a favor dels güelfs. La ciutat de Perusa va reconstruir Sigillo el 1274 amb un gran castell. Posteriorment, es va disputar entre les famílies Baglioni, Boldrino, Azzo i Montefeltro, així com el condottiero Braccio da Montone. El 1500 va ser saquejat per Cèsar Borja i, a mitjan segle xvi, va passar a formar part dels Estats Pontificis.

Llocs d'interès

[modifica]
  • Església romànic-gòtica de Santa Maria di Scirca, amb frescos del segle xv de Matteo di Gualdo.
  • Església de Santa Anna, a l'antiga Via Flamínia.
  • Restes de la "Rocca" medieval ("castell"), actualment convent agustí.
  • Ponts romans

Referències

[modifica]
  1. «Resident population on 1st January 2018» (en anglès). ISTAT. [Consulta: 18 març 2019].