Silicocarnotita

Silicocarnotita
Fórmula química	Ca₅[(SiO₄)(PO₄)](PO₄)
Epònim	silicocarnotite (en)
Localitat tipus	Hatrurim Basin (en)
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,7230(1) Å; b = 15,4481(2) Å; c = 10,0847(2) Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnma
Color	incolor (natural), blau (sintètic)
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,063(1) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,618(2) nβ = 1,621(2) nγ = 1,628(2)
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 75° (5), calculat: 67°
Dispersió òptica	medium (r > v)
Impureses comunes	S
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-139
Any d'aprovació	2013
Símbol	Scnt
Referències

La silicocarnotita és un mineral de la classe dels silicats. El material sintètic del mateix nom va ser descobert per Adolphe Carnot i A. Richard l'any 1883. El mineral natural va ser descrit per Galuskin et al. l'any 2016.

Característiques

La silicocarnotita és un silicat de fórmula química Ca₅[(SiO₄)(PO₄)](PO₄). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de Berna, amb el número de catàleg: nmbe-42716.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al consell regional de Tamar, al districte del Sud (Israel), on es troba en forma de grans amb ternesita en roques pirometamòrfiques amb gehlenita. També ha estat descrita a Jebel Harmun, a Cisjordània (Palestina), sent els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.