Silveri Fàbregas i Sensat
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1890  el Masnou (Maresme) | ||
| Mort | 4 juny 1928 (37/38 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresari, compositor, pianista | ||
| Gènere | Sardana | ||
Silveri Fàbregas i Sensat (El Masnou, 1890 – Barcelona, 4 de juny del 1928) va ser un pianista, professor i compositor maresmenc.[1]
Havia estat vinculat al Casino del Masnou, en representació del qual participà en la comissió per homenatjar el també masnoví mestre Millet el 1918.[2] L'any 1916 era professor de piano a l'"Acadèmia Granados"[3] i encara ensenyava piano el 1926.[4] De febrer de 1925 a l'octubre de 1926, la cantant Pilar Rufí (1892-1969) i Silveri Fàbregas com a pianista acompanyant van fer una gira de concerts de lieder per diverses ciutats catalanes.
A més d'un gran nombre de cançons, Fàbregas va ser autor de la sardana Flors del Masnou.[5] En morir, als 38 anys, el Casino del Masnou li dedicà un concert pòstum el 27 de setembre de 1928, amb interpretacions de Conxita Badia i Josep Caminals. L'any 1935 l'Ajuntament del Masnou el distingí posant el seu nom a un carrer.
Cançons
[modifica]- A una nova amiga (1925), per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Maria de Sagarra.
- Albada, per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres.
- Cançó, per a veu i piano, sobre una poesia de Maurice Maeterlinck traduïda per Emili Guanyavents.
- La carta, per a veu i piano, sobre una poesia d'Henri Barbusse traduïda per Emili Guanyavents.
- Coses del món, per a veu i piano, sobre una poesia de Johann Uhland traduïda per Pere Jordi Bassegoda.
- Gardènies (1927), per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Carner.
- El gessamí i la rosa, per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Carner.
- Minuet, per a veu i piano, sobre una poesia de Fernand Gregh traduïda per Emili Guanyavents.
- No perdem temps (1925), per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres.
- Nocturn, per a veu i piano, sobre una poesia de Stuart Merrill traduïda per Emili Guanyavents.
- Preludi de primavera (1925), per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres i dedicada a Emili Vendrell (pare).
- Romance de Fonte-frida, per a veu i piano.
- Romance, de Rosa Fresca (1925), per a veu i piano.
- Tarongers florits, per a veu i piano, sobre una poesia de Pere Jordi Bassegoda.
- Truquen els joves (1925), per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres.
- Violetes desembrals, per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Carner.
Referències
[modifica]- ↑ «Noticias necrológicas». ABC (Madrid), 06-06-1928, pàg. 28.
La Publicitat, 6-1928, pàg. 3. - ↑ «Homenaje al mestro Millet». La Vanguardia, 1º Julio 1928, pàg. 3.
- ↑ «[Anunci] Academia Granados». La Vanguardia, 16-09-1916, pàg. 16.
- ↑ «Programa de mà d'un concert dels seus alumnes (Barcelona, 1926)». [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Silveri Fàbregas, al web "Boig per la sardana"».
- ↑ «Inventari del fons Conxita Badia a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r març 2014].