Silvia Clemente Municio
Silvia Clemente Municio (la Velilla, 6 de setembre de 1967) és una funcionària i política espanyola vinculada a Castella i Lleó. Va ser procuradora dins del Grup Parlamentari Popular de les vi, vii, viii i ix legislatures de les Corts de Castella i Lleó, va formar part de l'equip de govern de Juan Vicente Herrera a la comunitat autònoma estant al capdavant de diverses conselleries de la Junta de Castella i Lleó i va exercir la presidència de les Corts de Castella i Lleó des de juny de 2015 fins a febrer de 2019, quan va anunciar la seva marxa del Partit Popular.
Biografia
[modifica]Va néixer en la localitat segoviana de la Velilla, pertanyent al municipi de Pedraza, el 6 de setembre de 1967.[1]
Es va llicenciar en Dret el 1990 a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).[2][3] Funcionària membre del Servei Territorial d'Agricultura i Ramaderia de la Junta de Castella i Lleó des de 1992, en 2001 es va convertir en consellera de Medi ambient de l'executiu autonòmic de Juan Vicente Herrera.[1][1][4]
Va ser escollida procuradora per Segòvia a les eleccions a les Corts de Castella i Lleó de 2003 dins de la candidatura del Partit Popular (PP), i, amb la formació del nou govern regional, va passar de la Conselleria de Medi ambient a la de Cultura i Turisme, al capdavant de la qual va estar entre 2003 i 2007.[5]
Va exercir el càrrec de consellera d'Agricultura i Ramaderia de la Junta entre 2007 i 2015,[n. 1] es va fer popular pel seu paper en la lluita contra la plaga de talps de 2007 a Castella i Lleó.[2] Va cessar en 2015, quan després de les eleccions autonòmiques de 2015, va ser triada en segona votació del ple del parlament regional presidenta d'est per a la seva ix legislatura.[5]
El 21 de febrer de 2019 va dimitir de tots els seus càrrecs per, segons les seves paraules, el bloqueig al que la hi sotmetia dins del seu propi partit, i va arremetre contra la figura d'Alfonso Fernández Mañueco, president regional del PP, del que va afirmar que «no té paraula» i que «manca completament de lideratge». Va anunciar igualment la seva baixa com a afiliada del PP.[7]
Tres dies després de la comunicació de la seva baixa en el PP es va anunciar que concorreria a les primàries «telemàtiques» de Ciutadans (Cs) per seleccionar l'aspirant a la presidència de la Junta de Castella i Lleó del partit, que es va acollir de cara a permetre la precandidatura de Clemente a una excepció prevista en els seus estatuts.[8][9][10][11] Francisco Igea va anunciar la seva intenció de competir contra Clemente en el procés intern de Cs.[12]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Silvia Clemente será el sexto mandatario de las Cortes de Castilla y León», 15-06-2015.
- ↑ 2,0 2,1 Berzal, Enrique «La política 'todoterreno' que saltó a la fama por su lucha contra los topillos». El Norte de Castilla, 21-02-2019.
- ↑ «El mismo sabor para un sector estratégico». El Mundo, 28-06-2011.
- ↑ «Silvia Clemente», 28-06-2011. Arxivat de l'original el 2018-06-22. [Consulta: 8 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Clemente, elegida presidenta de las Cortes en la IX Legislatura en la que entran Podemos y C's». 20minutos.es, 16-06-2015.
- ↑ M.J.M «Silvia Clemente, la mujer tenaz de corazón amarillo». Diario de Valladolid, 15-06-2015. Arxivat de l'original el 2018-06-21 [Consulta: 8 març 2019].
- ↑ Cornejo, Laura «La presidenta de las Cortes de Castilla y León, Silvia Clemente, dimite de sus cargos y deja el PP» (en castellà). eldiario.es, 21-02-2019 [Consulta: 21 febrer 2019].
- ↑ Martín, Aurelio «Silvia Clemente, un ‘Panzer’ en la política». El País, 28-02-2019.
- ↑ Cornejo, Laura «Ciudadanos presenta a Silvia Clemente ante la militancia como "aire fresco" para Castilla y León». eldiario.es.
- ↑ Cornejo, Laura. «Ciudadanos aprueba una excepción para que la expresidenta de las Cortes de Castilla y León compita en sus primarias tras dejar el PP» (en castellà), 24-02-2019. [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Ellakuría, Iñaki «Las “patatas” que atragantan las primarias a Albert Rivera». La Vanguardia, 07-03-2019.
- ↑ Sanz, Luis Ángel «Albert Rivera rompe Ciudadanos en Castilla y León al imponer a una dirigente del PP». El Mundo, 26-02-2019.