Silvia Prieto
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Martín Rejtman  |
| Protagonistes | |
| Producció | Martín Rejtman, Anahí Berneri i Mónica Bolan (en)  |
| Guió | Martín Rejtman |
| Música | Vicentico |
| Fotografia | Paula Grandio |
| Muntatge | Gustavo Codella |
| Productora | Les Films du Paradoxe i Walt Disney Studios Motion Pictures International |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1999 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i drama |
      
| |
Silvia Prieto és una comèdia argentina estrenada en 1999 escrita i dirigida per Martín Rejtman. Aquest va ser el segon llargmetratge del director.[1]
En una enquesta de 2022 de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí, la pel·lícula va aconseguir el lloc 9.[2]
Sinopsi
[modifica]Silvia Prieto en complir 27 anys decideix canviar de vida, deixar la marihuana i buscar-se un treball. Amb el primer sou, Silvia es va a Mar del Plata i coneix a un turista italià que la deixa amb una preocupació: existeix una altra Silvia Prieto.
Repartiment
[modifica]- Rosario Bléfari
- Valeria Bertuccelli[3]
- Vicentico
- Marcelo Zanelli[4]
- Susana Pampín
- Luis Mancini
- Mirta Busnelli[5]
- Marta Albertinazzi
- Cecilia Biagini
- Guillermina Casey[6]
- Gabo Correa
- Daniela Cugliandolo
- Pablo Córdoba[7]
Exhibició
[modifica]La pel·lícula va ser estrenada el 27 de maig de 1999, el film va ser presentat en els festivals de Sundance, Berlín, Sant Sebastià, San Francisco, Miami, Múnic, Londres, Viena, Karlovy Vary, Thessaloniki, l'Havana, Tolosa i Nantes, on va guanyar els premis a millor guió i a millor actriu (Rosario Bléfari)
Estil
[modifica]A diferència de Rapado, Silvia Prieto és molt més parlada, si bé el que es diu no construeix la psicologia dels personatges. A més de l'entonació del que es diu (o més aviat, del sentit de la uniformitat de l'entonació), en aquesta pel·lícula importa la velocitat dels diàlegs i el seu muntatge “dins de l'escena”, com si es tractés d'un pla seqüència sonor. L'obsessió del director amb l'entonació de les frases que componien els diàlegs era tal que durant les preses, en lloc d'observar els enquadraments i les actuacions, preferia escoltar els diàlegs mitjançant auriculars i a diversos metres de distància.[8]
Referències
[modifica]- ↑ http://www.imdb.com/name/nm0718736/
- ↑ «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ «Silvia Prieto films». filmlinc.org. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Campero, Agustín. Nuevo Cine Argentino de Rapado a Historias extraordinarias. 2009, 2008, p. 39,40. ISBN 978-987-630-052-0. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Silvia Prieto movie». filmaffinity.com. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Silvia Prieto Reviews». variety.com. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Silvia Prieto (1998)». cinenacional.com. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Nuevo Cine Argentino de Rapado a Historias extraordinarias. 2009. Los Polvorines : Univ. Nacional de General Sarmiento ; Buenos Aires : Biblioteca Nacional: Comité Editorial: Pablo Bonaldi, Osvaldo Iazzetta, María Pia López, María Cecilia Pereira, Germán Pérez, Aída Quintar, Gustavo Seijo y Daniela Soldano.
