Vés al contingut

Silvia Venegas Venegas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSilvia Venegas Venegas
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Santa Marta (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Illes Balears
Universidad Carlos III de Madrid
Universitat Antonio de Nebrija Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, productora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmakingdoc.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4175163 TMDB.org: 1463085
Facebook: makingdoc Modifica el valor a Wikidata

Silvia Venegas Venegas (Santa Marta, província de Badajoz, 1982) és una directora, productora i guionista espanyola. És acadèmica de la Acadèmia de Cinema Europeu, i ha rebut diversos reconeixements per la seva trajectòria realitzant documentals, incloent el Premio Goya en 2014.

Educació i inicis

[modifica]

Després d'estudiar Història en la Universitat de les Illes Balears, Periodisme en la Universitat Carlos III, i Comunicació Audiovisual en la Universitat Antonio de Nebrija,[1] Venegas va fundar el 2007 Noestamosdepaso, una associació sense ànim de lucre, per a realitzar documentals de sensibilització social, per exemple després de les catàstrofes humanitàries quan els polítics i mitjans de comunicació perden l'interès després d'una fase inicial.[2] El 2010 va fundar la productora Making DOC amb Juan Antonio Moreno.[3]

Obra

[modifica]

Venegas s'ha especialitzat en el gènere documental de sensibilització social, i entre les seves produccions més destacades s'inclouen Kafana (¡Basta ya!) (2016), sobre el poble saharaui; Boxing for Freedom (2015), sobre unes joves boxadores afganeses; Arte por prescripción (2015), sobre malalts de Alzheimer i Corea de Huntington; i Los hijos de Mama Wata (2010), sobre la postguerra a Sierra Leona. A més, ha produït Palabras de Caramelo (2016), sobre un nen sord en un camp de refugiats; Walls (Si estas paredes hablasen) (2014), sobre una parella d'ancians que viu a Budapest; i La vida más allá de la batalla (2011), sobre la cara oculta de la Guerra de l'Afganistan.[4]

Reconeixements

[modifica]

Venegas és acadèmica de la Acadèmia de Cinema Europeu.[1] Ha rebut múltiples reconeixements en festivals i premis, destacant el Goya en 2014 per Walls.[5]

  • Boxing for Freedom (2015), seleccionat per als Premis de Cinema Europeu (EFA) 2015 en la categoria de Millor Documental Europeu; Millor Pel·lícula en el Festival Picknic; Millor Documental Nacional en el Festival de Cinema de Saragossa; Millor Llargmetratge en el Festival Internacional de Cinema Documental Extremadoc 2015; Esment Especial en el Festival Ibèric de Cinema Invisible de Bilbao.
  • Walls (Si estas paredes hablasen) (2014), Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental.
  • Nuestra vida como niños refugiados en Europa (2020) Premi Goya al millor curtmetratge documental.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Silvia Venegas Venegas - Mujeres de Cine» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 gener 2018].
  2. Press, Europa «'Noestamosdepaso' pide a políticos y medios que no "olviden" a los países tras la primera fase de las catástrofes» (en castellà). , 03-03-2010 [Consulta: 28 gener 2018].
  3. «Juan Antonio Moreno y Silvia Venegas, Productores Ejecutivos Making DOC • Premio CINE AVUELAPLUMA» (en castellà). , 04-05-2015 [Consulta: 28 gener 2018].
  4. «Las boxeadoras afganas de 'Boxing for Freedom', invitadas del Festival Ibérico de Cine - 22º Festival Ibérico de Cinema Cortometrajes» (en castellà). , 17-07-2016 [Consulta: 28 gener 2018]. Arxivat 2021-08-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-08-28. [Consulta: 16 agost 2020].
  5. «Walls: si estas paredes hablasen. Goya al mejor cortometraje documental» (en castellà). , 10-02-2015 [Consulta: 28 gener 2018].
  6. Silvia Venegas: «Ganar un Goya te da más energía para seguir», ultimahora.es, 28 de gener de 2020