Silvia Walz

Silvia Walz
Biografia
Naixement	1965 (58/59 anys)
Formació	Escola Massana
Activitat
Camp de treball	Joieria, disseny de joies i art jewelry (en)
Ocupació	joiera, joiera, professora d'universitat
Ocupador	Escola Massana
Membre de	Joyas Sencionales (en)
Representada per	Galerie Slavik (en) , Gallery Alternatives (en) , LA Joaillerie par Mazlo (en) i Galerie Noel Guyomarc’h (en)
Participà en
15 abril 2023	#Tarot (en)
14 gener 2015	Die Sammlung Bollmann - Schmuck von 1970-2015 (en)
17 octubre 2014	Émaux at this Moment (en)
7 febrer 2014	Laissez-moi rêver (en)
1993	Facet I (en)
	Papallona: la metàfora de la vida a la joieria contemporània (en)
	20/20/20 (en)
	Le verre dans tous ses éclats (en)
	tentoonstelling waar werk van sieraadontwerpers, glaskunstenaars en keramisten was te zien uit de collectie van Musée des beaux-arts de Montréal (en)
Família
Cònjuge	Ramon Puig-Cuyàs

^[1]Silvia Walz (Gelsenkirchen, Alemanya, 1965) Joiera contemporània i professora de Projectes de Joieria a l'Escola Massana de Barcelona des de 1994. Premi Internacional Amber Biennal, Frombork (Polonia) 2007.

Des de l'any 2008, coordina el projecte de "Joyas Sensacionales" al Taller Perill de Barcelona.^[2] Entre 1996 i 1998 Membre d'artista-grup Asaco, Vilanova i la Geltrú. Estudià a l'escola Massana. Alla va conèixer a Ramon Puig Cuyàs, professor de l'escola, i es va quedar. Des de llavors comparteix vida i professió.. Diplomada a la Fh,de Hildesheim (Alemanya), on estudià durant els anys 1984-1990.

Des de 1991 ha participat en exposicions individuals a nombroses galeries nacionals i internacionals, i algunes de les seves joies formen part del Museu d'Arts Decoratives de Barcelona, del Muzeum Ceského Ráje v Turnove (Turnov), de la Helen Drutt Collection a Philadelphia (USA) i de la Pahlman-Collection de Hèlsinki (Finlàndia).^[3]

Obra

Les seves peces, en conjunt, són vestigis d'una història de vida, igualment viscuda com un Temps-Un altre, en un lloc que s'ha transformat en Espai-Un altre. Per aquesta via, ensenya l'evolució de la seva obra com un procés artístic sense final a la vista. Les matèries i les tècniques, es fan vestigis tangibles, per tant, vius, en aquest mateix temps-Un altre. Si cada tècnica té també una història, una ruta amb regles pròpies, Silvia Walz les explora, desafiant convencions. Fent conjugacions, experimentant, inventa fins a fer-les expressives, a través d'una poètica múltiple. Com tot l'art contemporani, les seves peces exigeixen d'un exercici intel·lectual per comprendre les seves intencions creatives i comunicatives.

Les seves joies, són respostes a preguntes que es fa. Treballa sense un concepte concret al cap, una nova sèrie comença quan l'avorreix la que estava fent abans.

Compon, descompon, mou, canvia i intercanvia, i a poc a poc van apareixent petits personatges que li expliquen petites històries.

Juga amb les formes, objectes, o amb tot allò que troba damunt la taula, capaços d'explicar la seva història sense necessitat de les paraules, tan surrealistes com reals. Les seves peces no deixen de ser la cerca d'una identitat tant comuna, com pròpia.

Publicacions

WALZ, SILVIA (COORD.) Joyas sensacionales 2008. Taller Perill. Consulta libri e progetti.
WALZ, SILVIA. Lo olvidado. Consulta libri e progetti, 2009.
WALZ, SILVIA (COORD. Casitecturas. Barcelona, Elisa Pelladcani, 2009.
WALZ, SILVIA. Lo peligroso. Barcelona, Elisa Pelladcani, 2009.
WALZ, SILVIA (COORD.) Joyas sensacionales. Taller Perill 2009-2010. Lo lejano - lo cercano / lo banal - lo profundo. Barcelona, Elisa Pelladcani, 2010.

Referències

↑ «Entrevista a Silvia Walz a l'Itineràncies de Context».
↑ ^{[enllaç sense format]} http://context.cat/es/13297/artista/20#.Uz7grCca4xo
↑ http://www.context.cat/ silvia walz.

Bibliografia

La seva obra ha estat citada en nombrosos articles, revistes i publicacions especialitzades.

Silvie Lambert, Arte Aurea 1/1991, p.61
Martina Margetts, Internacional de Artesanía, 1991 Thames and Hudson, p.97
Anna M. Alavarez, La Vanguardia, "Joies indissenyables", 15/03/1992
Alexandra Glanz, Hannoversche Allgemeine ", Orakel im Or", 11/09/1992
Jóvenes diseñadores de la joyería "Symbolische Dimensionen", Arte Aurea 2/1992,, P.84
Electra España 1993, "La Joia de la Joia", p.46/47
Tracy Metz, Faceta 1, Snoeck-Ducaju y Zoon, Gent, p. 11 y p. 102/103
Sabine Runde, Arte Aurea 2/95, p.66
1997 Osona, La Joieria Contemporània,
Schmuck '96, p.108/109
Schmuck'98, p. 118/119,
Emili Marimon, Diari de Vilanova, 14/04/2000
Carles Codina, Orfebreria, Parramón Ediciones 2001, p. 70 y p.110
Schmuck 2002, 140/141
Andréa Richter Mahlo "Natur und Zeit", Kunst und Handwerk 2002
Roser Vendrell, Joyeria Onirica, Casa Viva 2002, p. 186/188
Biro, Zeitgenössischer Kunststoffschmuck, p.92/93
Luxe interior, Joieria Contemporanea internacional, la Fundació la Caixa, 2003, p.86
Carles Codina, Nueva Joyería, Parramon Ediciones 2004, p.9 y p.108
500 Broches, Lark Books 2005, p. 69 y p.218
Triennale Européenne Du Bijou Contemporain 2005, p. 66/67
Helen Drutt, Desafiando el Chatelaine, Designmuseo, p. 160
El labatori de la Joieria 1940-1990, Ajuntamiento de Barcelona, 2007 p.68, p.164, p.238
Ornamentum como el arte, la publicación Arnoldsche Arte,2008, p. 442
Casitecturas, 2008

[1] «Entrevista a Silvia Walz a l'Itineràncies de Context».

[2] {[enllaç sense format]} http://context.cat/es/13297/artista/20#.Uz7grCca4xo

[3] http://www.context.cat/ silvia walz.

[1]

[2]

[3]