Vés al contingut

Sima Hui

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSima Hui
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement173 Modifica el valor a Wikidata
Yuzhou (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort208 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Sima Hui
Xinès tradicional:司馬徽
Xinès simplificat:司马徽
En aquest nom xinès, el cognom és Sima.

Sima Hui és un personatge de la novel·la històrica del Romanç dels Tres Regnes.[1] El seu nom taoista n'era "Water Mirror" (水鏡).[2] El seu nom estilitzat era Decao (德操). Era un misteriós ermità i el mestre de Zhuge Liang, Pang Tong, i Xu Shu. Liu Bei es topà amb ell per accident mentre fugia de Cai Mao. Sima Hui llavors li va pregar a Xu Shu de servir a Liu Bei i va ser també qui recomanà Zhuge Liang i Pang Tong a Liu Bei.

En realitat, això no obstant, va ser Zhuge Liang qui va recomanar a Sima Hui, Ma Liang, Yi Ji, i altres erudits que es van negar a servir en el règim de Liu Biao.[3] Sima Hui, com altres estudiosos del moment, tals com Ma Liang, i Yi Ji no estaven satisfets amb el regnat de Liu Biao i malgrat les repetides invitacions d'aquest últim, Sima Hui i altres refusaren servir a Liu Biao i romangueren com a civils. Després de Zhuge Liang va esdevenir assessor de major confiança de Liu Bei, un dels seus aconseguiments va ser convidar a Sima Hui, Ma Liang, Yi Ji i altres a venir per servir sota les ordres de Liu Bei, i ja que aquests estudiosos respectaven tant a Liu Bei com a Zhuge Liang, tots van estar d'acord i van servir en el règim de Liu Bei.[3]

Referències

[modifica]
  1. Besio, Kimberly; Tung, Constantine. Three Kingdoms and Chinese Culture (en anglès). State University of New York Press, 2012-02-01, p. 5. ISBN 978-0-7914-8049-6. 
  2. Vervoorn, Aat Emile. Men of the Cliffs and Caves: The Development of the Chinese Eremitic Tradition to the End of the Han Dynasty (en anglès). Chinese University Press, 1990, p. 296. ISBN 978-962-201-415-2. 
  3. 3,0 3,1 Chittick, Andrew «The Life and Legacy of Liu Biao: Governor, Warlord, and Imperial Pretender in Late Han China». Journal of Asian History, 37, 2, 2003, pàg. 155–186. ISSN: 0021-910X.

Vegeu també

[modifica]