Simeó bar Sabas
 Icona oriental  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III Imperi Sassànida (actual Iraq) |
| Mort | 341 Ctesifont (actual Iraq) |
| Causa de mort | pena de mort |
| Patriarca de l'Església Assíria Oriental | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, arquebisbe |
| bisbe i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Catòlica Siríaca, Església Ortodoxa Grega, Església Ortodoxa Siríaca, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Melquita, anglicanisme |
| Festivitat | 21 d'abril (catòlics), Divendres Sant (ortodoxos siríacs i assiris orientals), 14 d'abril (catòlics siríacs), 17 d'abril (ortodoxos grecs), 30 d'abril (melquites) |
Simeó bar Sabas (grec antic: Συμεών o Συμεάνης, llatí: Symeon o Simeon; en siríac, Shemʿon bar Ṣabbaʿe; mort Divendres Sant del 345) fou un bisbe de Selèucia i Ctesifont, i de facto el cap de l'Església Assíria Oriental, fins a la seva mort. Va ser bisbe durant les persecucions del rei Sapor II de l'Imperi Sassànida de Pèrsia, i va ser executat juntament amb molts dels seus seguidors. És venerat com a sant a les comunions cristianes.[1]
Biografia
[modifica]Simeó bar Sabas era fill d'un bataner (tal com indica el seu nom, bar Sabas) cristià, i va néixer a l'Imperi Sassànida en una època en què l'expansió del cristianisme havia despertat hostilitats cap aquesta comunitat i es produïen persecucions.[2] El 316, fou nomenat bisbe coadjutor del seu predecessor, Papa bar Gaggai, a Selèucia-Ctesifont. Fou acusat més tard de ser amic de l'emperador romà i de mantenir correspondència secreta amb ell. Sobre la base que transmetien informació als romans que afectava greument els interessos de Pèrsia,[2] Sapor II va ordenar l'execució de tots els sacerdots cristians. Com que específicament es va negar a adorar el sol, Simeó va ser decapitat amb diversos milers de persones més, entre els quals bisbes, sacerdots i fidels.[1]
Entre els sacerdots executats consten Abdel·la (Abdhaihla), Ananies (Hannanja), Txusdazat (Guhashtazad, Usthazan o Gothazat), i Pusai (Fusik), Ascitrea, la filla de Pusai; l'eunuc Asat (Azad) i diversos companys, en un nombre que oscil·la entre 100 o 11500. Sozomen, un historiador del segle v, sosté que el nombre de màrtirs registrats va ser de 16.000. Un altre historiador, Al-Massudí, del segle x, sostenia que van morir al voltant de 200.000 cristians.[1]
Simeó va ser enterrat a Susa. Consta que va escriure cartes i himnes en siríac, però no s'han conservat ni se'n coneix el contingut.[2]
Veneració
[modifica]La seva festivitat es commemora els següents dies:[1]
- 21 d'abril a l'Església Catòlica Romana
- Divendres, després de Pasqua a l'Església Ortodoxa Siríaca i l'Església Assíria Oriental
- 14 d'abril a l'Església Catòlica Siríaca
- 17 d'abril a l'Església Ortodoxa Grega
- 30 d'abril a l'Església Catòlica Melquita