Simeprevir
 | |
| Malaltia objecte | hepatitis C, cirrosi hepàtica i hepatitis C  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | N-[17-[2-(4-isopropylthiazole-2-yl)-7-methoxy-8-methylquinolin-4-yloxy]-13-methyl-2,14-dioxo-3,13-diazatricyclo[13.3.0.04,6]octadec-7-ene-4-carbonyl](cyclopropyl)sulfonamide (en)  |
| Codi ATC | J05AE14 i J05AP05 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C38H47N5O7S2 |
| Massa molecular | 749,292 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 923604-59-5 |
| PubChem (SID) | 24873435 |
| IUPHAR/BPS | 7367 |
| DrugBank | DB06290 |
| ChemSpider | 23331536 |
| UNII | 9WS5RD66HZ |
| KEGG | D10081 |
| ChEBI | 134743 |
| ChEMBL | CHEMBL501849 |
| PDB ligand ID | 30B |
| AEPQ | 100.215.933 |
Simeprevir és un fàrmac antiviral d'acció directa amb indicació aprovada per la FDA (Food and Drug Administration) pel tractament de l'hepatitis C crònica en el pacient adult. No està indicat en monoteràpia sinó que s'ha d'utilitzar en combinació amb altres antivirals, amb l'associació de peginterferó-alfa i ribavirina, o únicament en combinació amb sofosbuvir.[1][2]
El seu mecanisme farmacològic es basa en la inhibició específica de la serina proteasa NS3/4A del virus de l'hepatitis C (VHC), que resulta essencial per la replicació d'aquest virus. En anàlisis bioquímics ha demostrat inhibir l'activitat de les proteases NS2/4A del VHC recombinant de genotip 1a i 1b, amb valors de Ki de 0,5nM i 1,4nM respectivament. Es metabolitza per via hepàtica mitjançant el citocrom P-450 amb l'isoenzim CYP3A4. Així, l'administració concomitant amb fàrmacs que afectin l'activitat d'aquest isoenzim pot alterar les concentracions plasmàtiques de simeprevir. De la mateixa manera, simeprevir inhibeix l'activitat de CYP1A2 i l'activitat intestinal de CYP3A4 (l'activitat hepàtica d'aquest isoenzim no resulta inhibida), per tant afectarà la concentració plasmàtica dels fàrmacs que es metabolitzin a través d'aquests isoenzims.[3][4]
S'ha avaluat l'eficàcia de simeprevir en combinació amb peginterferó alfa (INFpeg) i ribavirina (RBV) en pacients amb infecció pel genotip 1 del VHC en diversos estudis de fase 3, i s'ha demostrat que simeprevir en combinació amb INFpeg i RBV aconsegueix taxes de curació més elevades que l'associació de INFpeg i RBV com a monoteràpia, en pacients que no han rebut tractament previ o que han patit recidives.
Les dades de seguretat agrupades en els assaigs clínics de fase 3 mostren que durant les primeres 12 setmanes de tractament, les reaccions adverses notificades amb més freqüència (incidència ≥ 5%) van ser: nàusees, exantema, pruït, dispnea, augment de la bilirubina en sang i reaccions de fotosensibilitat. El perfil de seguretat de simeprevir és similar en els pacients amb infecció pel genotip 1 i 4 del VHC. La marca comercial és Olysio® i la seva presentació són càpsules de 150mg de principi actiu cadascuna.
Referències
[modifica]- ↑ «FDA approves new treatment for hepatitis C virus». Food and Drug Administration, 22-11-2013.
- ↑ «Medivir: Simeprevir has been approved in Japan for the treatment of genotype 1 chronic hepatitis C infection». The Wall Street Journal, 27-09-2013.
- ↑ «EASL Clinical Practice Guidelines: Management of hepatitis C virus infection». Journal of Hepatology, 55, 2, 2011, pàg. 245–64. DOI: 10.1016/j.jhep.2011.02.023. PMID: 21371579.
- ↑ Zein NN «Clinical Significance of Hepatitis C Virus Genotypes». Clin. Microbiol. Rev., 13, 2, 2000, pàg. 223–235. DOI: 10.1128/CMR.13.2.223-235.2000. PMC: 100152. PMID: 10755999.
Bibliografia
[modifica]- Roch Santed, Maria; Juárez-Giménez, Joan Carles «Simeprevir. Informe a la Comissió Farmacoterapèutica Vall d'Hebron». Hospital de la Vall d'Hebron, 6-2014.